Has vessat la gerra d’aigua
damunt dels cabells.
He sentit el tacte
de les teves mans en mi,
màgic, únic, súblim.
He batejat aquest instant
amb el mot de la tendresa,
desitjant que no finalitzés…
volentr robar-li les hores al temps.
Has vessat la gerra d’aigua,
esbandint el sabó dels somnis,
pentinant els nusos del desig.
Has vessat la gerra d’aigua
damunt dels cabells,
i les teves mans
han estat camins de plaer
per a mi.