Un any més
Passen els anys…tan de pressa que
m’espanta pensar-ho…
He respirat innocència a cada pas,
he crescut…sense perdre els meus valors,
enyorant temps passats…
desitjant atrapar moments ja viscuts…
he plorat davant els ulls de la Lluna,
he sentit l’escalfor del raig de sol damunt la pell,
el plaer en el meu cos, la calidesa al cor.
M’he envoltat de bona gent i els he estimat.
A estones he percebut la decepció…
necessària per aprendre i seguir creixent…
Passen els anys… tan de pressa que
m’espanta pensar-ho…
I ara, amb un més de tants…
.. he après a dir no.
a ser jo mateixa encara que no agradi a tothom.
Intentant aplicar el precepte indi que diu,
“tenir serenitat per acceptar allò que no puc canviar”,
“valentia per canviar-ho, quan si és possible fer-ho,”
“i saviesa, per saber reconèixer la diferencia”.
Passen els anys… tan de pressa que m’espanta pensar-ho.
Segueixo creixent…