Vas marxar un 16 d’agost,
quan les hores de Sol ens fregava
la pell i la brisa acaronava l’estiu.
La tarda va enfosquir els teus ulls,
el vent va proclamar la teva pèrdua.
Sortíem de l’habitació amb el cap cot
i la tristesa al rostre,
el ressò del plor emmudia les paraules,
la son cercava el cos afeblit,
i jo només volia dormir i dormir…
dormir… i despertar d’un malson.