Amb els cinc sentits

T’enlaires damunt l’oceà mentre el
vent ondeja amb les ones,
des de dalt has vist la gavina navegar.

Sutilment has descendit, descalça,
damunt la roca blanca,
lliscant sobre fragments que ha
allisat la mar,

al bressol de la tarda has sentit l’immensa pau del blau,
vulnerable als seus canvis, que misteriosament,
s’amaguen dins les aigües insondables de l’oceà.