Hi ha una realitat ontològica
que viu dins nostre, composta
d’allò que veritablement desitgem,
difícil d’identificar,
tot allò que imaginem lliurement,
sense traves ni censures,
que surt del cor i omple de vida,
malauradament estem fets de
pautes que hem après,
i que ens han ensenyat a mostrar
la cara que convé, la que és correcta,
la ideal als ulls del món que ens envolta,
ens jutgen a través d’opinions
encotillades i falses morals per
trobar resposta a les seves repressions.
Hi ha qui es nega a seguir en aquest
catàleg de maniquins perfectes,
qui té la valentia de fer un crit al cel,
i dir-li al món que no esta dispost
a seguir el camí que ells ens han traçat.
psicologia en estat pur; barreja de sociologiaa urbana impresa d’una reflexió poètica fora del normal. Simplement, en dues paraules: impressionant ¡¡¡¡
enhorabona per la mestria d’aquesta tesi doctoral