Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Tsunami 2011

El matí du l’aroma de la sal de mar,
brilla el Sol, les paradetes del petit mercat
s’aglutinen per iniciar la venda,
observo l’artesania típica de la illa.
Tot està en calma,
excessiva calma.
De sobte l’esglaï al cor, en dècimes de segon
l’ona gegantesca
arrossega tot el que es troba per davant,

El meu cos a la seva sort.

Aconsegueixo aferrar-me a una canonada,

un tros de ferralla em colpeja el cap,

les mans abandonen la subjecció,

el meu cos inert dins l’aigua.

El balanceig de la corrent em du cap el

fons, ni fred ni calor, ingravidesa total,

Tot  es va succeint  amb càmera lenta.

Lluny de mi una llum es va apropant,

em dilata les pupil·les,  no sento por,

només calma embriagadora,

i la llum cada cop més a prop,

quasi em cega els ulls,

veus em murmuren, no sé el que,

figures humanes traspassen el llindar,

Qui són? On soc? tot es confús, només

sé que no tinc por.

La llum s’allunya, ja no escolto les veus,

Tot torna a surar com jo.

Desperto al voltant d’unes persones

que m’ajuden a escopir tota l’aigua

que he engolit.

El tsunami devastador s’ho ha endut tot.

Jo he salvat la vida,

la llum m’ha deixat tornar.

 



  1. És increble, si penso que ho és, has fet una descripció meravellosa de la pelicula més enllà de la mort. Simplement d’exquisida lectura i redacció. Es nota que ets una gran escriptora i psicologa de la humanitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de La Terra per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent