Amb els cinc sentits

pensaments poètics

La teva pell 2011

Brollen com salts d’aigua,

els meus pensaments,

desitjos eteris continguts

dins  una bombolla d’aire,

algunes paraules m’han

parlat del teu mon,

però encara no conec la

teva pell ni em sé els teus

racons.

La tarda despulla el silenci

mentre creuem mirades.

El so i la paraula,

com la llenya i la brasa.

La nit abraça la tebiesa

dels cossos adormits.


S’ha llevat la matinada
amb l’alè de joventut, 

el raig solar aboca el seu rostre a través de

la finestra.

Ara ja conec els teus racons i sé que el bosc

s’ha tornat còmplice de la nostra història.
De tornada cap a casa se m’ha fet planer el
camí,
els desitjos eteris ja no estan continguts,
brollen com salts d’aigua dins meu.

 



  1. que bonic, se m’ha posat la pell de gallina. Ets magnifica i les teves frases sonen com un violí perfectament afinat i de gran mestria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Somnis i desitjos per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent