Amb els cinc sentits

pensaments poètics

L’indigent 2011


Diàriament el veig passar,
arrossega un carretó
ple d’estris vells,
no puc evitar mirar-me’l,
els seus passos
lents i feixucs em diuen que és
d’edat avançada,
aparentment si,
però qui sap si la vida no l’ha tractat prou bé!
Té la mirada perduda, a vegades xiula una cançó
que desconec, en ocasions m’he preguntat com
si arriba aquí, un revés de la vida,
una pèrdua important,  
grans desenganys,
falta de previsió, sigui el que sigui,

l’indigent segueix el seu camí, sense mirar més enllà,
dorm al ras,
du la llar a les espatlles,
durant el dia l’acompanya el raig de sol i a l’estiu
l’aixopluga la calor, però les nits d’hivern son
com espines
a la pell i la falta de temperatura li
escurça la vida.
Els seus dies son el present, el passat ha quedat
enrere
i el futur no té cap sentit.

 

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Reflexions per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent