Publicat el 17 de novembre de 2010
VIC 2004
El fred copsa la ciutat,
la gebra als vidres
amaga la boira quasi
permanent de la comarca.
permanent de la comarca.
El retoc de campanes anuncia
l’hora.
l’hora.
Avui no hi ha escola.
Ara vindrà l’aviona i em dirà;
a llevar-se mossa!!!
sempre m’ho diu, i a mi m’encanta,
esmorzem a la cuina, melindros
sempre m’ho diu, i a mi m’encanta,
esmorzem a la cuina, melindros
amb xocolata.
S’ha fet l’hora d’anar a comprar.
Ca la Sisa, Ca’n Vilada, Ca’l pastisser, llocs
de confiança on et fan sentir com a casa,
estones compartides amb gent de bon fer.
Transcorren els dies de jocs d’infant, mentre
la mainada anem creixent, deixant pas als
somnis d’adolescent.
L’hivern se’ns escapa de les mans, la boira
s’esvaeix, el fum de les xemeneies no voleia
amb el vent, ni es vesteix de blanc la plaça.
Ara és hora de deixar que el Sol ens escalfi
la pell.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de VIC per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Que bonic ¡¡¡¡¡. Sóc de Vic i m’he emocionat
Que bé que escrius. Ets una de les millors escriptores que he conegut en la meva vida