Publicat el 5 de novembre de 2010
Lluna i Nit 1999
La platja solitària acull els meus peus,
vaig deixant les empremtes a la sorra,
l’ona d’escuma blanca esborra les petjades,
sense deixar rastre segueixo la llum de la
Lluna, inabastable,captivadora,
la seva màgia fa que per un instant desitgi
ser d’ella, la nit cautelosa observa el meu
desig, no deixarà que m’hi apropi,
no la compartirà amb mi.
L’horitzó cavalca, s’apropa a la platja
i s’endú la foscor,
ella s’adorm en braços del seu amant,
el meu desig ja no té cap sentit,
s’allunyen plegats, Lluna i nit.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de La Lluna, les bruixes per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
es muy bonito lo que pones, jamas habia leido algo tan puro
¿donde puedo comprar tus libros?
me interesan muchisimo
Animo. Eres una gran escritora, aunque no conozco tu obra escrita en libros; este bloc me ha permitido conocer a una gran escritora.