Amb els cinc sentits

Els núvols s’agrupen, de formes peculiars
pinten el cel, la ciutat canvia de color,
finíssimes gotes convertides en grans salts
d’aigua, i a cada pas un bassal.
Dalt la muntanya,  corren rierols,
travessen pedres, inunden camps,
neguen l’herba.
A la costa, les ones s’enlairen i  esclaten
amb força,
la mar esfereïdora arrossega trossos de
material damunt la sorra de la platja,
inexistent.
Cap el tard, els núvols es perden en l’horitzó.
L’aroma fresc de la nit du el perfum que ha
deixat la turmenta perfecta.