No hem parlat de res

No hem parlat de res,
els mots s’han fos
en la lava

d’uns ulls corpresos.
Els silencis
han cercat la tebiesa
de la pell encesa.
No hem parlat de res,  
i la tarda desficiosa
ens ha mostrat el camí,
plens, buits, 
corpresos, frec a frec,
sense dir-nos res.

Dorm el mar

Dorm el mar,
la lluna amoixa
el balanceig de sal.
Camino sobre l’estora
d’un temps humit,
dins la pell de la solitud
que embalsama les nits
fredes.
Dorm el mar,
i en el recer de les onades
cerco la veu sòlida del blau.
Al bressol del somni,
suren rostres de lluna
àntiga, 
un aplec de simfonies
noves a l’esclat del mar.