Clandestins

Som clandestins
d’un temps efímer.
Ens estimem,
sota l’embruix d’una nit
de lluna plena.
La nostra pell
ha establert un vincle,
llisquen els llavis,
àvids de petons. 
Som clandestins
d’un amor prohibit,
d’un alè que desfà
el silenci,
quan m’abraces,
i et sento,
en un pàlpit estremidor.

Un indret

És possible
que a l’estimar
un indret
ell et busqui,
o siguis tu
qui sense adonar-te, 
el busqui a ell.
Es possible
que acabeu
trobant-vos.
Els camins
que havien estat
separats
per l’infortuni
del destí,
ara es creuen,
es miren,
i ja no saben
allunyar-se.