Veus del desert

A càmera lenta,
per entre solcs
de sorra fina,
per entre silencis
estremidors,
desplaço el cos,
per entre espais
atemporals,
despullo el temps,
i les hores copsen
els sentits.

Les veus del desert
dansen amb el vent,
com ulls de lluna
en l’horitzó,
com vels eteris
fregant el cos.
Escric versos
amb tinta roja
del desert.

Entre llibres i llençols


Entre llibres i llençols,

batega un desig,
de sinuosa llum
es vesteix la tarda,
de carícies noves
esculpint el cos,
d’aromes suaus
traspuant la pell.
Abraça’m de matinada,
quan encara perduri
el teu aroma
en el meu cos.
Desperta’m a besades,
mentre els dos veiem
sortir
el sol.
Entre llibres i llençols,
a l’esclat d’un desig,
tu i jo

Mirant al món


Observes la realitat
d’un món
que no et convenç.
Tanta fressa,
tantes paraules
que no diuen res…
Navegues en un mar
encrespat,
a voltes un vent espès
et tomba.
El perfil de l’inocència

no et veda el pas,
i en el camí agrest, 
t’alces  quan cal.
De nit albergues
en silencis reveladors,
on llargues ombres
visibles et
parlen
d’un nou món.

Inventes històries,
teixeixes somnis,
apiles cançons,
a la recerca
d’aquest nou món.