Algun dia

Algun dia tu i jo
ens trobarem,
serà màgic,
serà intens.
Algun dia tu i jo
perdrem la por,
pentinarem
un nou vent,
enfilarem
un nou món.
Algun dia tu i jo
ens trobarem,
alçarem les mans
sense rancors.
Algun dia tu i jo.

Quietud

És en la quietud
de la remor suau,
al recer d’un silenci
primitiu,
on senzilles fragàncies
desperten cos i pell,
on isolats ens alcem
per veure-hi clar.
És en la quietud
on ens entreguem,
on ens trobem,
ávids…
dins un mar de desig.
 

Desig

He sabut del teu desig
mentre et mirava,
reseguint el contorn
d’uns llavis temptadors.
Desfent els silencis
que tan bé guardes.
M’has parlat de les pors,
dels dies d’enyor…
del temps que tan fàcilment
se’ns escapa de les mans.
He sabut del teu desig,
mentre s’esllavissaven
dòcils, pels teus cabells,
els meus dits.

So i veu

Et sento en la distància,
no em cal presència,
no em cal paraula,
t’escolto a les nits
quan tots dormen,
i a fora brilla un estel.
M’embriago de so, de veu.
No em venç la son,
modulo el vers
al balanseig de la teva veu.
Et sento en la distància
sense saber-te,
no em cal presència,
no em cal paraula,
només so i veu.

Cau

Cau…dòcil,
vesteix cada racó
de tu,
banya la terra seca,
esllavissa’t

pels racons insòlits
d’un temps gris.
Sent la veu del plor,
el clam de la terra.
Cau…dòcil,
sobre un temps
àvid de tu.

Mar de desig

Naveguem en el mar
d’un desig,
en hores buides
ens omplim.
Resseguim la pell fràgil,
guarits de ferides,
amb el bàlsam
tèbi dels llavis de sal.

Tremolen els cossos, nus,
corpresos, d’alès extenuants,
de petons de sal dins el mar d’un desig.