La font del somni

El silenci ocupa
tot l’espai,
només el tic tac 
d’un rellotge antic,
sona a la cambra.
A fora regalima aigua 
i es decanta la nit.

La font del somni 
prepara la funció,
una nit més, 
brollarà incertesa, 
brollarà dolor, 
glops de plaer 
circularan el cos.

Una nit més, davallarem 
per carrers insòlits, 
carregats de dubtes.
Una nit més, 
rostres desconeguts
caminaran molt a prop.

Una nit més,
sentirem les carícies
d’unes mans 
que escalfaran la pell,
o la fredor
d’un silenci estremidor.

Una nit més,
l’inesgotable font del somni
flúctuarà amb el cos…

Quatre parets

Diariament en quatre
parets que et fan nosa,
i el so de la paraula
que no diu res.
Passen les hores,
els dies, els anys,
dins l’immobilitat
de les quatre parets,
dins l’espai
d’un pensament
que bull.
En l’encesa
d’un sentiment palès,
visualitzes el traç
d’un nou camí.
Saps que tot arriba
en el moment just i precís,
saps que és l’hora
d’estrenar el debat,
i trencar el silenci,
i furgar dins, i saber-te 
en aquest espai de tu,
i engegar el nou camí.

Deslligar-se

Deslligar-se
de l’innecessari
i superflu.
Establir el lligam
amb el vers.
Aspirar els aromes
de la terra,
senzilles essències
d’ocres i verds…
Camins verges 
d’un desert
que escruta el dies,
i esberla els somnis,
i bressola el vers.
 

Espiral del somni

Somnis d’indrets
indefinits…
capten els sentits.

L’espiral del somni

és una corva tan real
que m’incloc dins d’ella,
i aspiro aromes incerts
d’un temps que no conec,

ombres indefinides 
d’onades dins el pit…
batecs d’espais lliures
que habiten en mi.

Sirena

Besa’m
com em besa
el mar,

eixuga’m la sal 
dels llavis,
els temors blaus.
Mira com s’inclina
la llum
i espurneja un raig.
Nedo
sobre el pensament

d’un mar en calma.
Sóc la sirena
d’un somni
estrany.

Nit de tango


Sona la veu
d’una passió
en una nit
de tango,
el batec
del dolor,

el tacte de gel 
i l’escalfor.


Agafa’m
la cintura,

enrosca’m,
clava’m
la mirada,

sent.

Observa
el sensual

balanseig
del cos,
el desig
als llavis,
i l’alè
extenuant

d’una nit
de tango.

Mirall trencat

Miralls trencats,
mots inacabats,
i un silenci colpidor.
A càmera lenta…
imatges d’un temps
molt llunyà,
efímer com la carícia
d’un somni.
Vull apropar-me
al mot trencat
i desfer el silenci,
i apedaçar el mirall,
i poder conversar
novament amb tu,
paraules que mai
t’he pogut dir…
vivències que han estat 
incomplertes,
carícies perdudes en
la solitud de l’ànima.

Com apedaçar el mirall trencat,
i veure-hi el teu rostre en ell…
si tu fa tant temps
que vas marxar!

Glaça

Glaça dins l’esclat
d’un desig.
Et sento arràn de pell,
a frec de llavi,
com un foc encès
en flames de desig,
com un tros de gel ferit.

Glaça
dins l’esclat d’un desig.

 

sóc l’ocell

Sóc l’ocell que vola lliure,
efímer dins la carícia
d’un mar que desconec,
sobre el cim d’un silenci
que em sostè,
entre tots els blaus
d’un cel que m’exten
les ales.
Agegut sobre la sorra
d’un somni perdut,
al reflex del vell mirall
d’un temps que es trenca.

Pell de dona

Pell de dona,
l’essència del dolor,
el bàlsam
dels mots silenciats 
en temps de guerra,
la templança
embriagadora
d’un dia fosc…

Pell de dona,
un balanceig d’emocions,
el pàlpid d’un cor entregat,
l’agudesa dels sentits, 
l’empar i la calidesa
d’unes 
mans
que embolcallen 

i atenuen el desencís

Pell de dona,
perfum de passió i desig.