A L’hivern

Caminem sobre l’estora
de l’hivern,
El so del vent s’esllavissa
rere l’ombra del silenci. 
Arribem a la casa de pedra,
el gemec de la fusta
ens parla d’un temps antic.
Encen’s el foc,
el fred s’aixopluga en la pedra,

i es fa càlida l’estança.
Mentre va cremant la llenya,
suren els records…
s’esplaia la conversa..

A l’abric del desig,
creuem les mirades.
I arriba el primer petó,
mentre la llenya es va fent
brasa.

Els aromes

En els aromes, hi viu
l’essència d’un record,
l’emoció copsa l’aroma,
i et retorna el record. 
L’aroma del mar,
m’ha retornat la placidesa
dels estius d’Arenys.
Ben aviat l’hivern,
gelarà els camps,
l’aroma de la llenya,
et retornarà a l’epoca senzilla,
a les converses de mitja tarda
a prop d’un foc inspirador…
Els aromes contenen totes
les essències dels records.

A ritme de tango


M’envoltes la cintura,

les teves mans,
ressegueixen
la curvatura
del cos.

M’entrego al tango,
al ball sensual
que desferma 
la passió, i el pàlpit,
s’acompassa
amb la melodia.

Em corprèn l’aroma
del sàndal.

Vull seguir el teu pas,
ballar fins que el cos
digui prou.

Sentir el desig
d’unes mans
que em porten,
percebre l’aroma
que traspua

sobre la pell 
trèmula.

I l’encant d’una nit,
a ritme de tango.

L’enllaç del somni


La nit és l’enllaç
del somni, 

no hi ha distància
entre tu i ell.

La imaginació
ha creat espai, 
i pinta entorns
banyats de blau,


miratges
que es perden,

en el silenci de la nit,
rostres al mirall
d’un desert blau.


I es fon el miratge,
i conclou la nit

Calidesa d’un esguard

La tarda esdevenia
fràgil, fràgil com la pell
de l’inocència.
I mirava al cel…
cercava respostes 
en els núvols que
dansaven amb el vent.
Potser hi cercava uns ulls
que em parlessin,
o l’abraçada càlida
d’una tarda d’estiu.
I al mirar-lo,
vaig sentir la calidesa
del seu esguard,
l’escletxa de llum 
que sorgia rere el núvol,
fent-me saber,
que no estava 
sola.

Desperten records

Els calaixos de la ment,
clausuren els records,
la memòria selectiva
desa el passat.
A resultes d’una imatge,
o un pensament,
la ment obre una porta,
i experimentem sensacions
que ens resulten familiars,
el calaix mostra el record,
i tornem a reviure aquells
dies de joventud,
la tendresa d’un instant,
l’emoció que es desperta
en els sentits…
els primers versos escrits 
amb la tinta de la il.lusió.
Tot instant és únic
e irrepetible,
tot allò que va ser,
és part d’un passat…
Ara és moment de serenitat,
d’experimentar el silenci,
d’observar la placidesa
d’un mar tenyit d’experiència,
de sentir la profunditat d’un cel
en equilibri.
de percebre els aromes
que es desperten en el vers.
Conscient de tota la bellesa
que ens envolta,
Ara és temps de viure l’Ara.

Sent el silenci


Descansa…

i sent el silenci,
respira la quietud 
de les hores buides,
emplena’t els sentits.
Sent els silencis
que temperen les hores,
abandona els sons
estridents que ressonen
dins el pit,
Acobla el so del silenci,
al repòs d’una tarda
acollidora

La Imaginació

La imaginació
és un cabal sense fi,

una porta oberta a l’infinit.
És un saber que tot està
per fer…i que és possible.
La imaginació és el pont
que et permet travessar
el límit del somni,
és l’essència de la vida,
l’equilibri dels sentits.
La imaginació no limita,
ni jutga,
i persevera en el temps.

La imaginació és lliure com el vent,

plàcida com la tarda, incansable com el mar.
Il.limitada font de saviesa

Quietuds

Em corprèn l’horitzó
encès,
la besada de la lluna
sobre un mar d’argent.
La sortida tímida del Sol
encenent esguards.
Em corprèn la veu
que ressona dins el pit,
la paraula que desencadena
l’emoció,
la quietud d’un capvespre
atemperant la nit.