Nit de bruixes

Cau la llum,
creix la lluna,
la silueta delirant,
convoca les bruixes.
El silenci perfila la nit,
l’ombra arraulida 
al bosc, és el reclam
de la lluna.
Surten les bruixes,
fluctuen amb el vent,
conjuguen mots,
escampen gúspires,
dansen al voltant 
d’un foc, 
sota l’embruix de la lluna.

Ballo per a tu


Ballo per a tu,

sóc la dansa
dels teus ulls,
el refugi de la nit,
sóc el despertar
d’un desig
que et cerca,
a palpentes
del somni.
Ballo per a tu,
al deleit d’uns ulls
que no gosen
preguntar.

Ánima noble


L’ànima és noble,
pocs ho saben,
i es confonen.
No és inocència 
el que desprens,
és noblesa.
La nitidesa als ulls
et delata,
el somriure als llavis
et perfila,
sense màscares,
mostrant-te
tal com ets tu. 

Hi ha noblesa
en la teva ànima,
només aquells
que et conèixen bé,
ho saben.

Refugi del temps


El bosc és el refugi del temps,

sobre el llom d’un cavall blanc,
m’endinso en l’estora gèlida
de l’hivern.
Tot és calma,
i el silenci acaparador,
esdevé un mot per descriure
la solitud.
A l’esglai de l’espessa boira,
segueixo el camí que em parla
de tu, seduïda per la frondositat
d’un bosc tènue i excitant.

La imaginació crea siluetes
que es reflexen en els árbres,
ombres difoses en la boira de la nit.
 

Els primers freds

Van arribar els primers freds,
i es van acabar els jocs al carrer,
la maïnada corria aviat cap a casa,
tot el poble desprenia aromes
de llenya cremada…
aquell hivern vam llogar una casa
a la muntanya,
s’alçava sobre un turó, i des d’allà, 
podies veure tot l’entorn de neu.
Jo em despertava al matí,
amb l’inquietud d’escriure les primeres
idees que em venien al cap,
m’acompanyava el ronroneig de la gata,
les brases enceses, i els silencis
que anava experimentant…

Llàgrimes de sal

La nit desperta els sentits,
vessen llàgrimes de sal
sobre la pell…
presa pels records,
m’atanso a la llum emergent 
d’un cel opac, i alço la veu, 
i et cerco ‘entre núvols
i escletxes de llum…
encara em queda un polsim
d’esperança, un lleu batec
que em digui que hi ets,
a pesar de no poder-te veure.
Torno al somni per entendre,
i desperto en el conscient,
llàgrimes de sal,
vessen sobre la pell.

Misteri als ulls


La mirada aïllada,

i la màgia closa
dins els ulls,
només un lleu brí
de llum,
d’un matí assolejat,
pot desfer el misteri
que hi guardes.
Mostra’m els teus ulls,
parla’m dels pensaments
que et sobrevenen
quan estem junts.
Revela’m els secrets
que aïlles dins els ulls.
 

Qui pogués tornar

Qui pogués tornar
a l’época senzilla,
a l’espai reservat 
a la imaginació,
a l’infància.
Qui pogués ser
l’inventor dels jocs,
i jugar sense límit
de temps,
i reviure moments
entranyables,
escoltant novament
la melodia…
d’infinits dies de Sol
i platja.
Qui pogues, 
per un instant, 
tornar a reviure
l’infància

Vessen sentiments

Vessen sentiments…
Em desvetllo en la nit,

Tot silenci em porta
cap a tu,

tot sentiment arraulit
en un sol pensament.


Cal que la nit acaroni

el sentiment.
Cal un somni per dormir,

Un moment de descans,

que aminori el desencís.

Deso

Deso miratges,
deso pensaments
que avancen
esgraons de solitud.

I els mots
que em queden
per dir… 

els deso,
en el silenci
dels teus ulls.