La mitja lluna

He vist la mitja
lluna
projectant 

el somni,

m’he apropat
a la llum
de la seva mirada,

reseguint 
la profunditat
dels seus ulls,  
  

seduida 
per la corvatura
del seu cos,   

Cercant mots
per compondre
el vers.         

Respirar

Respirar silencis,

sentir el tacte
del vent fregant
la pell, 

percebre l’aroma
del bosc,

acariciar la tebiesa
de la tarda,

fusionar-se amb el mar,
i respirar… 

Respirar alenades
de llibertat.         

Cavalls en llibertat

Al galop de la tarda,
corren ansiosos els cavalls,
la càlida estora de la platja,
acull les seves petjades,
deslligats del temps,
van desfent cadenes,
eleven esquitxos al vent,
es banyen de mar la pell,    
Al galop de la tarda,
van sentint la brisa
sobre la crin, 
i cerquen nous espais,
i visualitzen nous camins. 

 
        

Nit de Sant Joan


La llum de la lluna

vessa sobre la nit
de Sant Joan,
vessa somnis..
estrena desitjos…
despren màgia…
Vessa la llum
de la lluna,
sobre el vers.
La nit no reposa,
ávida de silenci,
cedeix a la festa,
al foc i a la revetlla. 
     

Crist de Rio

Dorm el Crist de Rio,
sota la nit imperturbable,
sota el silenci de la lluna
il.luminant l’estàtua.
La matinada li encèn els ulls,
i el Crist observa,
amb resilència i templança,
i exten els braços,
i acull l’estança,
assossegant els dies, 
abraçant-se a la Bahia 
          

Amb els cinc sentits

Editat llibre de poemes

“AMB ELS CINC SENTITS”

Des de molt joveneta,
he sentit la necessitat
d’expressar-me a través
de la paraula,
per a mi és una satisfacció
poder-ho compartir
amb els lectors, i fer-los
arribar tot un ventall
de sensacions, 
que esdevinguin sentiments.           

         

Un petó

Suaument la caricia
frega la pell, 
sento el tacte càlid 
de les teves mans…
els dits enllaçant silencis.

Abandono el pensament
i em concentro en el gest. 

Retinc la teva mirada
en els meus ulls
desitjant que no s’esgoti
aquest moment,

Sento la tremolor 
dels teus llavis, 
cercant la dolçor d’un petó  

       
                 

L’albada als ulls

Quanta llum albergant
una mirada…

Quanta templança i misteri
contingut…

Són els  teus ulls miratges
d’un desert que clama la llum,
o són horitzons d’un capvespre
ben definit….

L’albada està als teus ulls

     

Al somiar

És la nit un interval
entre el somni i la realitat?
la foscor desvetlla el somni,
respirem del silenci,
ens adormim sobre el coixí
d’un temps
efímer, tènue
i òpac.

Sabem que tard o d’hora
despertarem…
immersos en divagacions, 
la consciència tornarà
al seu estat,             
i ens quedarà el record
del somni,
la percepció d’haver estat 
unes hores deambulant
per algun racó de la ment,
que no coneixem.