L’encís del cel

S’esgota el temps…
amb apenes un suspir,
i tu restes molt a prop,
i em segueixes sorprenent
amb la més amplia gamma
de colors.
T’he vist quan el sol
t’enlluerna,
i tu li regales l’or
de la tarda,
expectant.
He resseguit el blau d’ensomni
i el malva encissador…
m’he deixat inspirar per un cel
rogenc mentre escrivia…

Cada dia que desperto,
m’ofereixes l’encís d’un cel
que mai s’esgota.

Cel d’or


He vist un cel d’or,
un esquitx de llum
rere un núvol tímid.

Un cel de plenitud.


He sentit la calidesa
d’un sol, que sortia
per l’efimera escletxa
del temps…

He vist els meus ulls
adormits…obrint-se
entre tanta llum…..

Al bosc

Si hagués nascut
al bosc…
coneixeria els designis
del vent…
entendria el missatge
de les fulles…
percebria la saviesa
dels árbres…
asseguda a l’escorça
d’un temps…
que m’hauria ofert
la natura en estat pur.

Dibuixa’m


Dibuix’am
quan l’enyorança
vingui a mi.

Ressegueix
el contorn
d’uns llavis
que proclamen
el desig…

Observa’m
en la penombra
de la nit,
descobreix el traç
de la melangia
que habita en mi.

Pinta la nuesa
en els meus ulls,
la calidesa a les mans,
la fragilitat a la pell…
estremeix el meu cos
al deleit d’un pinzell
que em dibuixa nua.

Sóc el que sento


Sóc el que sento,

la meva vida fluctúa
a través del sentiment.

Puc sentir com la llàgrima
es desplaça damunt la pell
i em besa els llavis…
i el tast de la sal..
acaronant ferides.

Sento el caliu d’una bona
amistat com una carícia
per l’ànima..
i la plàcida sensació
de saber-me acompanyada.

Una gota

Sóc una gota
que s’eixample
i et fa de mirall,

una corba sinuosa

que modela el vent,
un cos flonge, etèri
que llisca entre
les teves mans.

L’escalfor de la pell

em desfà,

ja no sóc gota ni mirall,

sóc l’aigua que recórre
les teves mans.

Somriu el cel

 

Els matins de cel encès
em provoquen una

sensació de companyia
i confort,
no estic sola, em somriu
el cel.
Voldria romandre força
estona mirant-me’l,
veient els seus canvis,
observant com atenua
poc a poc el foc.

La tarda em convoca
a observar-lo de nou,
i veig com càlides
pinzellades de colors,
conformen novament
el seu somriure.

Els aromes


Els records
s’impregnen
d’aromes
que marquen

els nostres dies…
I en cada vivença
hi trobo 
la delicadesa
d’un perfum

que em va pertànyer…
i que encara ara,
em traspúa
la pell.

El perfum d’Arenys,
l’aroma del jardí …
les tardes vora el mar,
com estores d’un temps…
al retorn del seu perfum