Endevinant pensaments

M’agrada mirar-te…
jugar a endevinar el que penses,
captar un somriure que s’escapa
intencionadament…
Escoltar-te parlar mentre abrigues
els meus silencis….
Percebre la calidesa d’un gest
que embolica el nostre temps.
M’agrada saber-te…
poder compartir emocions,
estrenar diàlegs, comunicar-me
obertament amb tu, sense trabes
ni artificis…entendre’t.
Voldria robar-li més hores al temps..
i seguir mirant-te, mentre plegats
endevinem pensaments….

Flames

He recordat aquella nit d’hivern…
quan el fred ens arrupia el cos  
i copsava la pell…
caminàvem damunt l’estora
blanca d’un temps que havíem
fet nostre…
un polsim d’il.lusions enllaçava
les mans.
La cabana de fusta ens esperava,
vella i solitària…enmig d’una vall.
Vas encendre un foc, davant d’uns
ulls 
que s’abocaven al desig…
inmersos en somnis i carícies
noves…
fluctuant…com flames
enceses de plaer

Bany de lluna

M’he banyat dins un mar
encès de llum,
mentre les onades
acceleraven el seu moviment…

he vist un grup de núvols,
apropant-se i fent-te ombra,
i tu, al recer del silenci nocturn,
apartant la foscor…

M’he banyat en el mar
dels somnis,
impregnant-me de la teva llum.


Un bany de lluna…una nit d’estiu

Silencis

S’ha fet el silenci…

dins l’espai del buit,
he vist com els teus
ulls em parlaven…

no ens calia pronunciar
cap mot,

la fusió de les mirades,
s’omplia de sons
que enllaçaven el desig

El so de la veu

Hi ha veus que
capturen
silencis…
i càlidament,

corprenen amb el
seu so.

Veus que provenen
d’un mar transparent
obert en paraules.
Veus que s’extenen

en boscos diàfans…
i ressonen per entre
la frondositat dels
á
rbres.

Hi ha la teva veu,
càlida…
i complaent,
atenuant el silenci…

Dolça mel


Es vessa la mel

als llavis…

al deleit d’un tacte
fi i avellutat,

rellisca dolçament
per la boca…

s’instaura el sentit
del gust,

la calidesa d’un aroma

el bàlsam d’un temps
que es desfà a la boca

Sento


Percebo… 
els teus silencis.
Veig els llavis
que s’apropen,
i sento el pàlpit
de la respiració
contenint les hores.
A l’esclat del mar,
em beses,
l’onada blava
ens forja la passió.
M’estremeix el tacte
de les teves mans, 
el so de la veu
a cau d’orella…

Sento un calfred
que em recorre
tot el cos 

Els boleros

Escolto a la radio melodies
d’Antonio Machin i los Panchos,
els boleros que tu pare,
sovint escoltaves.
El meu petit món en sabia poc
del seu significat, ara ho comprenc…
la teva ànima romàntica despertava
a través de la seva música…
Et recordo conduint, i al casset
del cotxe una cançó de Machin.
He vist novament el teu rostre
a través del mirall del temps…

descobrint com assabories
la vida,
glop a glop fins el final,
a pesar del poc temps que vas
romandre
amb nosaltres,
em quedo amb aquest bon
pensament.

Horitzó llunyà


Volo sobre un mar
de calidesa…
els núvols sostenen
els meus somnis,
l’horitzó llunyà
els recull.


Escolto la veu d’una
mar
que m’agombola,
i em retorna les hores
de plenitud.

Conclou l’encís de la tarda,
Sobre el mar…
somnis d’infinits colors,
travessen el tunel del temps

Càlida Àfrica


M’he deixat portar per la llum

captivant d’Àfrica…
divagant entre somnis i llençols
de seda…he vist la teva imatge,
desconcertant…
He recordat la nostra conversa,
sota la llum d’una lluna delirant,
i tu exposant d’una forma
senzilla i planera..
així era el teu món,
sense complicacions, bohemi
i lliure…


Per un moment vaig creure

que podria entendre’t i deixar
que el nostre amor fos lliure
com ho eres tu.
Passàvem hores conversant
sota les estrelles d’un cel 
que ens havia unit…
el nostre era un amor efímer
e intens,
nascut a una càlida África.
.