El darrer dia de l’any

Avui…darrer dia de l’any,
fem balanç…i ens adonem
de tot el que hem après,
aquelles petites coses que
fan grans els moments.
Segurament la majoria
de nosaltres, hem gaudit
del caliu d’una bona amistat,
el víncle que ens uneix quan
som capaços de compartir.
Haurem viscut estones de
decepció, de desencís…
al igual que d’alegria
i retrovament…així és la vida
i d’això se’n diu  viure…
Vull donar les gràcies a tots
aquells que heu acompanyat 
les meves passes, en aquest
caminar que és LA VIDA.

 

He vist la mar

He vist la mar brava
arrelant-se a la roca,
i l’esclat de les onades
enlairant els records.

He vist la sal …
que s’incrusta sobre
la sorra fina de la platja,
i escriu un somni.

He vist la mar arrelant-se
a les emocions…
i la calma del seu esguard,
envaint el silenci…

Infinits colors

L’aigua convoca els seus
ulls
d’infinits colors…

neden sobre el somni
suau
d’una tarda d’hivern…

Fines, delicades…

s’arrengleren com barques,
esperant el retorn a port.

Que no s’esgoti el color
i que aquest nou any
brilli d’infinits colors!

Silencis de neu

He vist tardes 
albergant el silenci,
mots arrenglerats sobre
el perfum blanc de l’hivern.
El deleit d’una ploma blanca
que s’esmera en plasmar
una història.
He lliscat damunt l’estora
d’un temps gèlid… al recer
d’un sol que s’amaga rere
el núvol pàlid.
He vist tardes d’inacabats
silencis…a l’abric del temps.

Retrovaments

S’inclina el raig de sol,
per l’escletxa del temps,
l’horitzó es lliura a les
carícies d’un mar que es
desperta,
a les veus d’un bosc que
alberga el silenci.
Les mans cerquen l’abric
d’altres mans…
les veus càlides d’aquells
qui estimen, les hores
de retrovaments…
Els capvespres s’il.luminen
de llums que encenen
somnis i apaguen neguits,

i allà dalt la lluna blanca.
amorosa… besant la gèlida
nit.

Encadenats al temps

Res és del tot nostre,
malgrat la porció de temps
del que disposem…
venim a aquest món nus…
i marxem d’ell,
plens de records a frec de pell.
En sabem ben poc del nostre
temps…
aquell que se’ns entrega
a cadascú de nosaltres
sense possibilitat de retorn
quan s’acaba.
Malgastem els dies que ens
pertànyen, encadenats
a obligaciones innecessàries
que ens hem anat imposant.
No és fàcil desprendre-se’n, estem fets de patrons
de conducta, adquirits al llarg de tots aquests anys.
L’home més lliure, és aquell que pot viure sense
encadenar-se al temps

Malves


La tardor despulla
el malva..


de l’ametller cauen
fràgils…
com plomes
que trasllada el vent…

volves flonges a la falda
de l’estàtua,


l’estora del temps
s’omple de malves…

Un sentiment

Suaument…frega la pell,
la llàgrima dòcil que sobrevé
a un record.
He sentit la tebiesa
d’un sentiment, que m’embarga
aquestes hores…
Llegint la veu que em parla
de tu pare, que et dignifica,
la satisfacció de saber-te
una bona persona,
la teva alegria que tan
fàcilment ens feies arribar.
Embargada per l’emoció de les
paraules, he tornat a reviure
les hores que un temps
passat ens van pertànyer…

Pinzellades

Pinzellades de diversa
gamma obren la paleta
del color.

Els tons de la terra
s’obren a uns ulls
contemplatius…
al deleit d’un paisatge
inventat,
a la sutilesa d’una creació.

Es vessa el color sobre
el llenç de la tarda,
es pinten els camps
de nous aromes,
es modula el silenci…
que esclata
en diversitat de colors.