Clareja


Clareja,

Sota la mirada densa del núvol
gris,
aboca tímidament el Sol,
enlleguenyat.

La terra nodrida, desprèn aromes
nets.

En la tebiesa d’aquestes hores,
s’acoblen sons, s’obren escletxes.
El Sol atrevit, empeny al núvol,
el desfà.

És un matí esplèndit, on hi conviuen
sons,
aromes i llum.

Tota l’essència de la natura conectada,
definida en un sol mot, equilibri.

Siurana


Com un caminant de tants,

arribo a Siurana,
trepitjo la pedra mil.lenària,
enfilo per carrers insòlits,
travesso la contrada,
em sorprèn tènue, l’escletxa
per on s’hi aboca la llum.
Les veus del passat recolzen
les esquerdes de les velles
façanes, i deixen empremta
de la seva història.
Baix del penya segat, intàcte,
equilibrat, deleit als ulls dels
homes, el braç del pantà.


I més enllà, el cim.

La pedra roja que empara als
que amb destresa i esforç,
arriben assolir els cingles.
Benvolguda Siurana,
no t’esgotis mai.
No deixis que la mà de l’home,
esquerdi el teu esguard.

La veu virtual

S’atenua la llum,
el dia conclou i
tornes a casa.
Vols que t’escoltin,
que t’expliquin,
i cerques la veu
virtual, i saps que
hi haurà un temps
dedicat a expressar
emocions,
i et complau saber
que ell hi serà.

S’atenua la llum i els minuts
no
deixen d’avançar…

i saps que has de marxar,
i te’n vas
amb la certesa de

saber, que aquell moment ha
estat vostre i
de ningú més.

Les Esperes


M’enamoren les paraules,

el so dels mots que intercalo
amb els pensaments.
i em lliuro al traç del mot
precís i contundent,
i empleno el full de versos
que proclamen el desig,
lletres que provenen d’un
temps passat, esperes i
retorns…

i resulta que ens quedem
anclats en les esperes,
esperant allò que no arriba,
convençuts que quan arribi
haurem assolit la felicitat,
i de tant esperar i esperar,
ens perdem tot allò que ens
ofereix el moment present.

 
  

Cel canviant


Estimo aquest cel tant canviant,

l’estimo quan dibuixa els clars i
obscurs camins que en ell hi habiten,
quan en la llunyania de l’horitzó
cenyeix el color, inclús l’estimo
quan amaga el seu rostre rera
un vel blanc i plora.
Aquest cel tant canviant,
que convoca la lluna i l’acull fins
que sorgeix la matinada.
Estimo aquest cel que ens parla
a través del seu color i ens mostra
tots els seus estats.
El cel que veiem quan ens llevem,
el mateix que ens bressola quan
dormim.

Tapís blau

Em complau la tonalitat dels teus
blaus,

la franja divisoria d’un blau intens
que espurneja i que minva en un to
maragda quan esclata vora els peus.

Alço els ulls per entre la petita escletxa
de llum, visualitzo el to d’un mar d’argent,
una finestra on hi aboco els records 
d’infantesa, els estius d’Arenys.

El vent rebel sacseja amb força,
i mou branques, i aplana la sorra,
i despentina els cabells, s’endú els núvols,
i deixa en l’ambient, 
la clara tonalitat del tapís blau, i em complau.

Esculpeix els dies

La mar et convoca i tu t’hi
asseus,

bressola el blau sobre la pell
tèbia
i el pinzell d’or t’escalfa.
I arriba el temps de l’assossec,
i et fons amb l’aroma del bosc
i eleves els ulls al cim.
La natura esculpeix els dies i
embelleix les hores.
I arribarà el temps del silenci,
quan la nit colgui els dies d’estiu
i et refredi la pell,
i cerquis insistenment l’escalfor
de les brases, l’aixoplug de la
natura que esculpeix els dies i
embelleix les hores

Retornen


Aboquen els records,
pinzellades de colors càlids
ressegueixen el dibuix dels
meus dies, fisonomies del
passat travessen viaranys.
Ara és l’hora del retorn,
inhalo l’aire que ve de lluny,
de l’aroma dolç dels somnis
de joventut,
i em pessiga l’enyorança,
i sento com el buit s’emplena
de nous mots,
renglons escrits amb la tinta
dels meus dies

Hoste dels teus ulls


El teu blau m’ha corprès,
sòc l’hoste dels teus ulls i el
presoner de la teva mirada,

he callat els mots per percebre
el silenci del teu esguard,

per a fondre’m en les aigües
insondables del blau,
desgranant les hores…fins
esgotar la llum, i seguir sent
l’hoste dels teus ulls. 

La diada

Avui la veu del poble català, 
ha parlat,
amb un so greu i contundent
ha proclamat el seu desig.
Alguns el jutgaran amb la veu
de l’indignació,
d’altres afirmaran que no n’hi
havien tants de manifestants,
diguin el que diguen…
hi estiguem o no d’acord,
les imatges parlen per si soles,
i avui el poble català s’ha unit
amb una sola veu, 
i amb un missatge prou clar.

Independència ja.