Almadrava

M’he perdut en la fondària dels teus
ulls,
per un moment fins i tot…m’ha
semblat
aturar les hores, acariciant
l’inexorable fibra del temps,
desgranant la sal de l’aigua sobre
la pell,
una gota transparent s’ha
vessat damunt
la pupil.la blava,
i la meva essencia t’ha tacat de llum.

Dia mundial de l’aigua

Llisquen damunt del vidre,
gotes d’aigua com sagetes que envia
el vent.
Al rostre gris li acompanya la
fina pluja…
que va caient…

De llàgrimes s’inunda la pell, el dia
enfosqueix,
la boira no deixa veure
més enllà…
A fora fluctuen l’aigua amb el vent.
Sembla com si les hores vulguessin
pactar
una treva amb el temps.

Remor blau

Al tacte tèbi de la tarda,
vessa sobre la pell,

la mar blava…

l’esclat de llum inunda
els teus ulls.

Sents la veu de sal…
l’harmonia de les ones

bressolant les hores,

capturant els sentits


Isabel Ribera i Carné

14 de març de 2012

La veu del bosc

Xiula el vent per entre l’espesa
fondària dels arbres, 
l’esclat de llum vessa sobre la branca,
i bellugen el cos sinuosament,
al compàs del vent, ocres i verds
tacte de vellut a la pell,
s’escolta la plàcida veu del bosc…
El temps inexorable, embasta els dies,
i arrelen amb força,
sota la soca dels arbres,
el pas dels anys.

Aromes a primavera

Allarga el dia…
el sol no vol marxar,

i les hores de llum
ens acompanyen

fins ben entrada la tarda.
Em complau aquesta epoca
de l’any,

enrere queden els dies de fred,
i en l’ambient es respiren
aromes de primavera.

La nova estació provoca canvis
en
l’estat d’ànim,
vulnerable a aquests
canvis,
es desperta el món cognitiu,

i les emocions brollen…
com salts d’aigua
dins la pell.