BONES FESTES


Un mar de llum en
l’horitzó
em corprèn,
els meus ulls
es fonen
en la seva lava,

neden somnis diàfans,

en el tremolor de la matinada,

el dia esdevé silenciós…

hi ha una calma que tempera,

una nitidesa que acompanya,

un silenci que encén flames.

Us desitjo unes bones
festes Nadalenques

Un raig de llum


Aboques el raig a la
finestra,

a la comisura dels
meus llavis
un lleu
somriure, t’acull.

Les lleganyes
abandonen
els ulls,
intuïnt la llum.


Has pintat el matí
de
colors càlids,
asseguda davant teu,

he divagat en mots
per descriure’t,


t’he vist resseguir
la tinta de les
meves
paraules, acaronant
les
lletres,
has perfilat l’escriptura,

il.luminant els mots,
has deixat la càlidesa
de la teva
essència
en el paper.
 

Sense límits


Tenies l’alè de la juventud a les
mans
i poca rebel.lia,
escoltaves la veu que
diu ser la de
l’experiència,
greu i contundent,
asseverant sense
preàmbuls,
que dels temes artístics
no se’n viu,
i tu, bonament t’ho vas
creure,
limitant així les teves possibilitats.

Mentrestant, les agülles del temps

inexorables, cenyien els teus dies,

escurçant el camí.

Ara, tens l’alè de la maduresa a les mans,

i voldries atansar els teus dies passats

al nou temps…
En la llunyania d’aquest nou temps,

m’ha semblat escoltar la propia veu,

dient-me que, a pesar de tot, el temps
no s’ha esgotat encara.
 

Dormen les perpelles


Dormen les perpelles,

somnis de nit exalten els sentits,

he besat uns llavis de molsa,

tast de fruits vermells a la boca.

S’esmicolen les hores…

la nit assedagada m’empeny de nou

al desig.

L’agulla del temps retorna la claror.

Ressorgeixo de la nit fosca,

signaré una treva amb el temps per

convertir-me en llum.

 

 

Dies d’advent

Avidesa de silencis

en un mòn que brolla

paraules sense sentit.

Converses desnodrides

ressonen per arreu.

Del fred ressorgiran

hores esperançadores,

càlides…com les brases

de l’hivern.

La tendresa capturarà

els nostres dies d’advent,

i celebrarem plegats

dolces hores…món silent.

Tu ets el Sol i jo una estrella


Tu ets el sol, i jo una estrella,
dos brillants de llum,

divergint en un mateix espai,

a l’albada, el teu somriure
cenyeix la llum i el color.
L’escalfor esgota les hores,
i te’n vas…
el recer de la tarda,
acull empremtes rogenques,

i es va perfilant l’horitzó, llunyà.

En el preludi del capvespre,
jo m’encenc,
i en la quietud de la nit,
acarono els teus somnis ocults.
No puc veure els teus ulls,
tu t’encens quan jo dormo,
no pots veure els meus ulls,
tu t’adorms quan jo brillo,
som dos brillants de llum,
divergint en en un mateix espai.

 

Anhels de joventut



Anhelo els anys de
joventut,

aquells que jo ja he viscut,

i que sé, no tornaran…

el meu tren ja va passar

fa temps…i jo ni tan sols el

vaig veure marxar.

En aquella época em deixava

dur per les circumstàncies del

moment, caminant per un camí,

sense encert.

Si ara pogués triar de nou,

sabent tot el que sé, cercaria
el camí que condueix cap a la

creativitat, aquell que antany,

per desconeixença o per por,

no vaig saber triar.