Pensament de tardor


Trepitges la terra seca…
guia les teves passes l’horitzó
rogenc, et desfàs en els seus colors…
taronges càlids i malves suaus
capturen els pensaments de tardor,
la brisa gronxa les fulles…
i sutilment van caient,
opaques, dissecades pel vent,
d’una en una s’apilen,
com velles estores d’efímers colors,
d’una en una,
una tarda de tardor

 

Eta ha posat seny


Avui el dia s’ha llevat amb un alè
de tranquilitat, es respira alegría
en l’ambient, en boca de tots està,
per fi ETA ha posat seny!
la decissió que durant tants anys
hem esperat, el desig d’un fet
que semblava imposible d’aconseguir, deixar les armes!
Per fi ETA ha posat seny!
S’obre un nou camí, un camí de transparència, de nous reptes
i molta conversa…un bàlsam gratificant…una bona nova en
aquests temps que
ens toca viure,
on el desconcert i el desencís,
s’ha instal.lat en la vida de nombroses famílies.

 

 

 

 

Platja irisada


Un cel plom despulla al cos blau,

plora llàgrimes transparents,

eleva esquitxos al vent,

modula crestes blanques sobre

somnis de paper,

es bifurquen els camins,

d’estries rogenques sobre la terra,

espurnes de llum en els teus ulls,

silencis en la quietud,

platja irisada… un capvespre d’hivern.

 

Libèl.lula

La lluentor del matí et sorprèn.
Cerques l’escalfor del raig de sol.
T’he vist al jardí, suspesa en l’aire,
equilibrant les teves ales amb el vent,
deixant que jo et veiés,
m’ha semblat que tu també em miraves,
i les ales no paraven de dansar…
miralls de llum t’envolten…
Girant sobre tu mateixa he vist els teus ulls inquietants…
no he gosat apropar-me més,
t’he observat des d’una certa distància.
Missatgera de bones noves…  ara t’allunyes,
Potser la lluentor del matí et guií cap a d’altres
destins