A la meva cosina Sílvia


Malgrat la distància temporal que
ens allunya,
t’he vist créixer, Sílvia.
Hem estat com germana i cosina
al temps,
compartint jocs d’infantesa,
confidències d’adolescent.
Recordo els estius de la Costa
Daurada
,
aquells dies d’inacabada
llum, de sol i platja,
de pell bruna
i d’hores intemporals.
Les nits estiuenques de Festa Major,
la calidesa de l’ambient, la música
que ens pertanyia
i emplenava
els nostres dies.
I no puc evitar sentir el pessic de
l’enyorança,
tot sabent que les
agulles del temps no s’aturen
i
ens condueixen a cercar nous camins.

I m’adono d aquella nena rossa que acaronava
moments.                               
Ara, és la dona que decideix emprendre un nou
viarany amb l’home que estima, l’Antonio.
Avui és un gran dia cosina!
La joia de l’amor ha capturat dos cors.
Forjant la vostra unió, us ha ofert el preciat tresor,
i us hi heu abocat de ple!
sense reserves, lliurant-vos per complet
a l’amor incondicional, al respecte i a l’entrega mútua.
Ara, és hora de traçar el nou camí,
de la mà de la complicitat,
dissenyant nous renglons de vida,
combinant amb encert ingredients substancials
de sinceritat, de tolerància i d’amistat,
avançant en experiència, mimant el preciat tresor.
El pas del temps teixirà noves vivències.
Creixent conjuntament amb elles, us adonareu
que la vostra ha estat una decisió encertada,
i que res, ni ningú, podrà desfer allò que vosaltres
anireu construint serenament.

 

L’emoció


Has après a contenir l’emoció,
embolicant-la
i reservant-la
al calaix fosc, intuint així el control.
Tanmateix, la cuirassa tendeix
a ablanir-se,
i tard o d’hora
ressorgirà i farà trontollar el teu món.
T’adonaràs que t’ha copsat la fibra,
i voldràs desembolicar-la de nou.
Un cop a les mans,
intuiràs que t’ha impregnat d’essència,
i sentiràs fluir noves idees i nous reptes
que s’havien empolsat
al calaix de l’oblit.

 

 

 

 

Les agulles del temps


L’època estival t’ha permès

desprendre’t de les agulles del

temps, les obligacions s’han

assegut a la fila del darrera,

i les hores s’han tornat plàcides

vora el mar,

desitjaries romandre en aquest

estat, tanmateix ets conscient

de l’obligació, i saps que més

tard o més d’hora, tornarà a

pessigar-te la pell,

s’asseurà a primera fila i farà

ballar el teu temps.