Aromes de mar

Aromes de mar,

la brisa acarona dies de

Sol i platja, transporta

aromes de sal,

les hores detenen part del

temps, la mandra s’instal·la

fàcilment.

Vora l’aigua, petites gotes,

juguen a fer formes singulars

sobre la pell.

 

l’Oceà

T’enlaires damunt l’oceà mentre el
vent ondeja amb les ones,
des de dalt has vist la gavina navegar.

Sutilment has descendit, descalça,
damunt la roca blanca,
lliscant sobre
fragments que ha
allisat la mar,

al bressol de la tarda has sentit
l’immensa pau del blau,
vulnerable
als seus canvis, que misteriosament,
s’amaguen dins les aigües insondables de l’oceà.

 

 

 

Abstreure’s

No resulta fàcil abstreure’s

enmig del soroll, rostres

desconeguts passen davant

els teus ulls, no precises

interpretar, l’escenari és

ple d’actors amb papers

secundaris, i tu t’abstreus,

et perds en el teu món

d’idealismes, la cortina

invisible de la imaginació

ha apartat el soroll i juga a

inventar, rere la cortina,

on s’hi amaga el caos,

hi ha una calma que et
pertany i t’hi aferres,
una mena de silenci que
traspassa el llindar i arriba
a l’interior dels pensaments.