Nadal a Vic 2010


Inevitable recordar aquells dies que
s’allunyen
en el temps, les hores de
boira de la plana de Vic,
rere els vidres
el campanar difuminat a través d’una
cortina de fum.
Al vespre el silenci i la solitud evoquen
a pensar,
crear, imaginar, verbs que es
perden en la ment
d’infant,
les hores hivernals convertides en la
màgia
del Nadal.
Carrers il·luminats, arbres engalanats,
gent passejant
amb guants i bufanda,
ambient nadalenc,
bons propòsits, bones obres.
Osona abraça el Nadal.

 

Gina 2010

Vas arribar una tarda de tardor, dins una capsa de
cartró,
no en sabíem molt de tu
en canvi ara, no podríem
viure sense la 
teva presencia.
Et diem Gina, des del principi és el nom que em va
agradar per tu.
A l’estiu dorms a la caseta de fusta del jardí,
et lleves molt aviat, just quan el Sol frega els vidres,
esperes ansiosa la nostra salutació,
obrim la porta i
allà estàs, carinyosa, lleial,
agraint el gest.
Quan arriba el cap de setmana  intueixes quelcom
de diferent, no ens llevem a la
mateixa hora,
esmorzem plegats al
menjador, és aleshores que tu
ja saps
que tard o d’hora arribarà el moment de pujar
al cotxe i anar a la platja, on
les ones et sorprendran
amb les seves
peculiars formes, et veiem gaudir,
empaites les ones i busques pedres per que te les
llancem, és una de les
teves aficions preferides.
A l’hivern quan el fred gela els vidres, et deixem dormir
dins de casa,
ets un membre més de la nostra petita
família,  inquieta, intel·ligent , lleial, coneixes qui t’aprecia
de debò, fins i
tot el veïnat t’estima, tu saps fer que els
moments siguin autèntics,
no ets un gossa corrent,
destaques per
la teva noblesa, fidelitat i autenticitat.

 

 

Nina 2010

Com dues llunes els teus ulls,
la cortina de pestanyes et fa
ombra, repenjada a la vitrina
em mires cada nit quan me’n
vaig a dormir, i jo t’incloc en
els meus pensaments  just
abans d’adormir-me,
Tens la pell clara i neta,
els cabells
foscos, el vestir 
immaculat, i un posat ben
singular.
Sorties del magatzem de
joguines i no sabies quin
seria el teu lloc de destí,
venies dins un paquet molt
ben embolicat amb un gran
llaç de paper i una cinta de
vellut.
Et vaig ubicar a l’habitació
de color violeta,
just al prestatge  que hi ha al
meu davant,  molt a prop
dels llibres i al costat d’una
làmpada de sal que et dona
llum quan es fa de nit.

 

Cavalls a la neu 2010

Galopen lliures sobre
la neu blanca
a través
de la gran vall,
allunyats encara de la mà de
l’home
segueixen el seu instint,
el gebre de
l’hivern ha gelat els
seus prats,
ara hauran de marxar
a un altre indret,
riu avall,
on la neu no ha aconseguit
deixar
la seva empremta encara.
Les seves pells clares fosques denoten
la barreja de diferents ètnies convergint
en el mateix camí, en les baixes praderies
hauran de proveir l’escàs aliment,
precari en el seu contingut,
tanmateix seguiran lluitant, el seu instint
de supervivència enclavat com una llança,
despertant les seves necessitats bàsiques,
la seva lluita és la seva llibertat 

Celebracions 2010

Vénen dies de festes,
celebracions entorn d’una taula,
el plaer de compartir bons moments
amb companys que no veiem sovint.
I a poc a poc van sorgint converses,
històries que rememorem any rere any.
Molt aviat el Nadal ens dóna la mà,
el fum de les xemeneies i l’olor de llenya
ens trasllada fins al món de la infància,
el lloc on s’aixoplugaven els nostres somnis,
aquells dies de inacabada llum i jocs inventats,
records d’antany que segueixen aquí,
intactes en algun calaix de la ment,
la senzillesa de la quotidianitat evidenciava el
que anàvem vivint, habitava un clar sentit
en el saber fer del dia a dia.
Malauradament els temps han canviat,
els valors romanen en l’ombra,
mentre les falses urgències van per davant.
Certament no tot està perdut, encara queda
una tènue llum en la foscor, un racó on trobar
l’espai suficient per anar creant, inventant,
gaudint de moments que ens omplin i lliurin
tendresa a la nostra vida.

Un dia d’hivern 2010

D’un gris plom es vesteix  
el cel, 
convida a mirar-se’l.
Rere els vidres veig caure
les primeres volves de neu.
La nit i la neu de la ma
fins arribar la matinada,
el retoc de campanes ens desperta,
l’entorn és una bella pintura,
d’un 
blanc immaculat sobre el seu rostre.
El glaç ha gelat els vidres i
el fred 
ens gela la pell.
El foc escalfa la llar,
reconforta en aquest dia de
rigorós 
hivern.
Cap el tard una cortina de fum
embolcalla la comarca,
rera els vidres veig com la boira
de la plana ens atansa la ma.

 

El plor 2010

Una llàgrima es vessa per
la pell, es desplaça fins
arribar a
la galta,
et besa els llavis,
sents el gust del teu plor,
gust de sal a la boca.
El plor dels neguits,
El plor de les tristeses,
la llàgrima neteja els ulls
i descongestiona la ment,
alliberant  emocions.
Si una llàgrima se’t vessa
per la galta no l’aturis,
deixa que et besi els llavis
i sent el gust del teu plor.

 

El Castell 2010

T’alces enmig del bell poble,

intacte, auster,

t’envolten oliveres i avellaners,

les guerres que han fet els homes

han adobat la teva pell, enfortint

les arrels que et sostenen,

intueixo moviment en l’interior,

asseguda davant teu, imagino

la vida dels nobles que habitaven

el teu indret,

les seves lluites, els seus amors i

desamors,

tu els has donat aixopluc a tots ells,

les teves entranyes contenen tresors

de paraules, histories, imatges que

tu has presenciat durant segles,

invisibles als nostres ulls.

Planes de paper vell, trencat pel pas

del temps, relats de vides passades

que es fan visibles a través de les

teves parets.

 

Vaig imaginar 2010

Vaig imaginar que habitaves el meu
món
i que aturaves el temps.
Vaig imaginar una cabana a la muntanya que ens
esperava a tots dos.  
Vaig imaginar que em descobries poc a poc al voltant
d’un foc,
vam alçar la copa de vi mentre creuàvem mirades
de complicitat i perpetuàvem
el moment .

Sabíem que no estàvem sols, la Lluna ens
guaitava, còmplice de la nostra història.
De matinada mentre encara lluïa el color de
la brasa, vaig imaginar que el temps s’havia
aturat per nosaltres i que era molt agradable
habitar en el món dels somnis.