Paratge 2006

Cavalco a lloms d’un cavall

blanc per una platja deserta,

com en un somni agradable,

no vull que el temps desfaci

aquest moment i m’aferro

a l’ instant.

L’aigua és clara com un mirall

on s’hi reflexa el rostre.

Les hores s’impregnen de sentit,

i a cada pas, descobreixes un entorn
sorprenent que et fa sentir
autèntic.

La imaginació no té límits quan

et sobrevé la inspiració, i et permet

apropar-te a un somni.

 

Els teus ulls

Són teus els meus ulls pare,
quan els miro et veig a tu,
amplis en el seu somriure,
càlids quan els toca el sentiment,
fràgils davant la decepció,
expressius i melancòlics al
sobrevenir el record.
Quan s’hi passeja una llàgrima
s’esfondren en el plor i són com
l’aigua.
Ulls de mel amb cos d’avellana.
Així son els meus ulls tan teus pare.
Tu vas aclucar-los fa molts anys,
jo ens mantinc encesos per tu.

 

 

 

  

Lliure 2005


T’escapes enmig de la boira,

ella empara el teu neguit,

si fossis lliure, vaguejaries

per la platja solitària

sense que el temps ni ningú

poguessin cercar-te.

Trepitjaries la sorra blanca

i et banyaries de matinada,

just quan dorm l’onatge.

 

 

 

Els moments 2010


No hi ha temps, hi ha moments,
qui més bé ho sap és l’Infant,
viu intensament sense grans preguntes,
sense grans respostes únicament amb allò del
que disposa, ho fa seu, ho experimenta, ho viu.
No hi ha temps, hi ha moments,
cap el tard, quan el fred gela les mans i el silenci
fa ressò, es troben els amics al cafè de la plaça,
conversen,
perden la noció del temps,
descobreixen
que li han donat corda als moments.

 

un nou vent 2009

Cauen llàgrimes a la finestra,

miralls d’aigua distorsiona el vent,

la pluja esborra els records,

només el vent te’ls pot tornar,

aquell vent que et movia els cabells,

i et feia plorar,

el remolí d’emocions d’antany.

Ara ni rauxa ni desfici,

vent equilibrat,

dur l’aroma de tendresa a les mans.

Cauen llàgrimes a la finestra,

miralls d’aigua,

un nou vent torna a bufar.