Miratge 2005

 

 

 


T’he vist en l’illa perduda,
enmig del no-res,
un racó de solitud que amaga
un secret, un entorn on la nit
es vesteix d’estels imaginàris,
molt a prop de la Lluna i lluny
de mi.
T’he vist quan et besa el mar
i sorgeix la matinada vestida
d’enyorança,
quan escoltes la meva cançó
i el silenci es fa més greu.
T’he vist a la tarda quan
l’horitzó s’escapa.
T’he vist i no t’he vist enmig
del no-res.

Voldria 2006

Voldria ocupar un espai en el teu temps,

un lloc en el teu cor,

despertar en el silenci dels teus ulls,

adormir-me en el bressol dels teus braços,

fondre’m en el sabor dels teus llavis.

Saber que no ens atrapa la monotonia,

ni ens desanima l’entorn,

ni ens roba hores l’obligació.

Mirall blau 2006

Mirall blau,
rostre d’argent en una
nit de lluna blanca,
t’he vist màgic quan
era
infant, llum en la foscor,
company en la solitud.
A prop tots aquests anys,
recolzant vida i mort,
la franja divisòria del
teu
blau et fa infinitament
llunyà, l’horitzó de mitja
tarda apropa l’oratge a les mans.
Mirall blau, rostre daurat
quan t’aixopluguen les estrelles,
capa de seda salvatge en la nit.