Tardor 2005

Entrades les hores…
justament a l ‘enfosquir,
perceptible l’esglaï del vent,
invisible el mirall del mar,
esmorteïda tarda de llum opaca,
que assossegues amb el teu crit
i t’endus l’ànsia de l’estiu.
Ara venen estones d’enyorança
vora el foc, matinades de boira,
vespres humits.
I novament tot recupera l’ordre,
la rutina ens atrapa amb disciplina
i aviat es torna costum,
a mitja tarda, amb la llum tènue,
reconforta observar el somriure
vergonyós de l’últim raig.

 

 

 

l’amistat 2010

Quin plaer conversar amb un amic,
passen les hores i no m’esgoto,
es fon l’espai temps i flueixen les idees.
Arribem a un punt en el qual ja no ens
jutgem i aflora la comprensió.
No necessitem ser ànimes bessones,
ni haver viscut les mateixes experiències,
ens mou la complicitat,
el respecte,
la senzillesa i la sinceritat,
i com més vulnerabilitats compartim
més avancem en amistat.
Tenir un amic és tenir un tresor,
i aquest tresor no ha de romandre
tancat en una caixa forta, l’hem de llustrar,
regar,mimar, i així creix
i es fa fort,
com aquell árbre que
amb les seves branques
quasi arriba
a tocar el cel,
doncs té l’aliment que
li cal per avançar.
No sempre serà fàcil, hi haurà moments
que sentirem defallir, igual que l’arbre perd
la fulla a la tardor per després tornar a brotar,
forma part del cícle de la vida i del creixement
personal,
si l’amistat és sincera no ens hem
de preocupar,
romandrà fidel i perdurarà en
el temps.

Isabel Ribera i Carné