Mar plom


Sento dins el pit

el batec constant
del mar…
 
abraço la tebiesa
de les aigües de sal,
allibero els sentits…
 
els meus ulls es perden
en el gris plom
de la tarda…

el mar me’ls retorna
plens de llum.               

Vora el blau

Plàcides hores vora el blau…
i l’alè fred que conjuga les
paraules amb el vent.,
el ressò de la veu hiverna
dins del mar,
i cerco una melodia que
templi l’enyorança que em
presiona el pit.
El retorn de les hores càlides
d’estiu…
L’hivern es perllonga, i la veu
enmudeix.
Quan les onades trenquin
el silenci…el ressò de la veu
emergirà del mar, i tornaran
les plàcides hores vora el blau

Tapís blau

Em complau la tonalitat dels teus
blaus,

la franja divisoria d’un blau intens
que espurneja i que minva en un to
maragda quan esclata vora els peus.

Alço els ulls per entre la petita escletxa
de llum, visualitzo el to d’un mar d’argent,
una finestra on hi aboco els records 
d’infantesa, els estius d’Arenys.

El vent rebel sacseja amb força,
i mou branques, i aplana la sorra,
i despentina els cabells, s’endú els núvols,
i deixa en l’ambient, 
la clara tonalitat del tapís blau, i em complau.

Hoste dels teus ulls


El teu blau m’ha corprès,
sòc l’hoste dels teus ulls i el
presoner de la teva mirada,

he callat els mots per percebre
el silenci del teu esguard,

per a fondre’m en les aigües
insondables del blau,
desgranant les hores…fins
esgotar la llum, i seguir sent
l’hoste dels teus ulls. 

Tu i el Mar

T’he pensat mentre la sigilosa brisa
de la nit, acaronava imatges,
pensaments inverosimils han sorgit de la imaginació, envaïnt l’espai nocturn,
les parpelles tremoloses, han cedit a
la son, i m’he adormit sentint el tacte
fi dels llençols.

T’he vist molt a prop del mar, navegant damunt l’esclat de les ones, veient com l’esquitx de sal et fregava la pell i la blavor inundava els teus ulls.

La claror de la matinada m’ha despertat del meu son,
hi he sentit enyorança al recordar…
la tebiesa de la teva pell, igual que la mar, inundant
tot el meu cos. 

El teu blau

Em mirallo en el teu blau,
sento com es disipa el temps
i l’entorn es fa invisible,
l’onada acarona els pensaments,
Hi ha una mena de silenci que
ressona
ben endins, una melodia
que aplega als sentits.

Em fusiono amb la música del mar,
el remor allibera cançons d’antany,
imatges tendres d’una època estival
molt a prop del teu blau.

Almadrava

M’he perdut en la fondària dels teus
ulls,
per un moment fins i tot…m’ha
semblat
aturar les hores, acariciant
l’inexorable fibra del temps,
desgranant la sal de l’aigua sobre
la pell,
una gota transparent s’ha
vessat damunt
la pupil.la blava,
i la meva essencia t’ha tacat de llum.

Remor blau

Al tacte tèbi de la tarda,
vessa sobre la pell,

la mar blava…

l’esclat de llum inunda
els teus ulls.

Sents la veu de sal…
l’harmonia de les ones

bressolant les hores,

capturant els sentits


Isabel Ribera i Carné

14 de març de 2012

Gronxa el Mar

Gronxa el mar…les onades bressolen

pensaments, asseguda  a la sorra els

veus passar, nedant sobre el teu blau,

suaument la brisa desgrana emocions,

amor i dolor, passió i lluita constant
t’han fet com ets tu ara, una dona vital!

i sorgeixen novament els records…

entre els plecs de la pell, besant el mar.

La vellesa no t’espanta, les vivències

t’ha fet sàvia.

Pactes una treva amb el teu temps,

t’aboques als nous dies..

les hores acaronen noves experiències.

Gronxa el teu mar… sobre la pell de

l’aigua,  espurnes de plata, brillen dies

d’esperança.

 

Platja irisada


Un cel plom despulla al cos blau,

plora llàgrimes transparents,

eleva esquitxos al vent,

modula crestes blanques sobre

somnis de paper,

es bifurquen els camins,

d’estries rogenques sobre la terra,

espurnes de llum en els teus ulls,

silencis en la quietud,

platja irisada… un capvespre d’hivern.