Suspirs al mirall


Suspirs en front del

mirall…
la nit projecta
el silenci
i pentina
el somni,
la veu de la melangia
perdura dins uns ulls
cansats.

Més enllà del rostre, 
s’enceta el debat entre
la veu i el mirall.


Ombres que enalteixen

els records, 
anhels que dispersen
la llum sobre cortines
d’un passat…

Suspirs en front del
mirall…
un gèlid
capvespre
d’hivern

La veu de l’aire


En l’entorn diàfan, 
hi ha veus que disseminen l’aire,
converses que es fusionen amb
el vent, i l’espai es concentra en
una sola veu.
La veu de l’harmonia que recull
la senzillesa de lo quotidià.
La veu de l’aire que musica el vers,
que transforma el so en paraula.

La veu transgressora del pensament.

La veu virtual

S’atenua la llum,
el dia conclou i
tornes a casa.
Vols que t’escoltin,
que t’expliquin,
i cerques la veu
virtual, i saps que
hi haurà un temps
dedicat a expressar
emocions,
i et complau saber
que ell hi serà.

S’atenua la llum i els minuts
no
deixen d’avançar…

i saps que has de marxar,
i te’n vas
amb la certesa de

saber, que aquell moment ha
estat vostre i
de ningú més.

El món oníric


Et subjectes a a la vida a través del bosc,

et desplaces pel món oníric dels somnis.

Ara formes part de la terra, descanses

sobre el seu sòl.

Has alçat la vista cap amunt, una llum

intensa ha traspassat el llindar dels teus

somnis, un símbol en forma d’espiral

guia el teu camí, i tu t’hi abraces, sentint

com l’ànima es deposita en el tronc d’un

árbre, els teus braços s’enlairen en forma

de branca i s’abracen a la nova vida.

Les ánimes reviuen en cada racó del bosc.

Sentiments compartits

La calidesa de la nit embolica les hores…
invisibles als nostres ulls,
van capturant la conversa.
No hi ha temps, únicament els nostres móns, enllaçant cada
fibra de l’emoció.
La Lluna ens ha vist parlar, hem rigut i plorat sota la seva llum.
Abraçades d’amistat bressolen les hores, i afloren els sentiments compartits,
i jo no vull que s’acabi la nit.
La matinada ens descobreix, abraçant-nos novament.
Les parpelles comencen a tancar-se,
i la son atrapa els sentits.
El desig d’una nit captivadora, ens ha tornat a unir.

 

Tu ets el Sol i jo una estrella


Tu ets el sol, i jo una estrella,
dos brillants de llum,

divergint en un mateix espai,

a l’albada, el teu somriure
cenyeix la llum i el color.
L’escalfor esgota les hores,
i te’n vas…
el recer de la tarda,
acull empremtes rogenques,

i es va perfilant l’horitzó, llunyà.

En el preludi del capvespre,
jo m’encenc,
i en la quietud de la nit,
acarono els teus somnis ocults.
No puc veure els teus ulls,
tu t’encens quan jo dormo,
no pots veure els meus ulls,
tu t’adorms quan jo brillo,
som dos brillants de llum,
divergint en en un mateix espai.

 

Anhels de joventut



Anhelo els anys de
joventut,

aquells que jo ja he viscut,

i que sé, no tornaran…

el meu tren ja va passar

fa temps…i jo ni tan sols el

vaig veure marxar.

En aquella época em deixava

dur per les circumstàncies del

moment, caminant per un camí,

sense encert.

Si ara pogués triar de nou,

sabent tot el que sé, cercaria
el camí que condueix cap a la

creativitat, aquell que antany,

per desconeixença o per por,

no vaig saber triar.