Les Esperes


M’enamoren les paraules,

el so dels mots que intercalo
amb els pensaments.
i em lliuro al traç del mot
precís i contundent,
i empleno el full de versos
que proclamen el desig,
lletres que provenen d’un
temps passat, esperes i
retorns…

i resulta que ens quedem
anclats en les esperes,
esperant allò que no arriba,
convençuts que quan arribi
haurem assolit la felicitat,
i de tant esperar i esperar,
ens perdem tot allò que ens
ofereix el moment present.

 
  

Esculpeix els dies

La mar et convoca i tu t’hi
asseus,

bressola el blau sobre la pell
tèbia
i el pinzell d’or t’escalfa.
I arriba el temps de l’assossec,
i et fons amb l’aroma del bosc
i eleves els ulls al cim.
La natura esculpeix els dies i
embelleix les hores.
I arribarà el temps del silenci,
quan la nit colgui els dies d’estiu
i et refredi la pell,
i cerquis insistenment l’escalfor
de les brases, l’aixoplug de la
natura que esculpeix els dies i
embelleix les hores

Retornen


Aboquen els records,
pinzellades de colors càlids
ressegueixen el dibuix dels
meus dies, fisonomies del
passat travessen viaranys.
Ara és l’hora del retorn,
inhalo l’aire que ve de lluny,
de l’aroma dolç dels somnis
de joventut,
i em pessiga l’enyorança,
i sento com el buit s’emplena
de nous mots,
renglons escrits amb la tinta
dels meus dies

Ántics records

S’escampen per tot arreu,
ántics records travessen
el tunel del temps,
s’aferren a la pell.
Estan el l’aire que respiro,
en les melodies que escolto,
en els pensaments que venen
i marxen, i tornen altra volta,
com espectres que habiten
les ombres, com miratges
que sorgeixen del no-res.
Ántics records, perpetuant
l’existència del pensament.

Aromes a primavera

Allarga el dia…
el sol no vol marxar,

i les hores de llum
ens acompanyen

fins ben entrada la tarda.
Em complau aquesta epoca
de l’any,

enrere queden els dies de fred,
i en l’ambient es respiren
aromes de primavera.

La nova estació provoca canvis
en
l’estat d’ànim,
vulnerable a aquests
canvis,
es desperta el món cognitiu,

i les emocions brollen…
com salts d’aigua
dins la pell.

Una mirada



T’he vist observant-me,

retenint un instant la teva

mirada, he sabut que els

teus ulls em parlaven…

intuïnt mots que només tu

coneixes,  reservant aquest

instant efimer i precís de la

mirada, emmudint les paraules,

descobrint que es poden dir

tantes coses…

amb tan sols una mirada!!

Un raig de llum


Aboques el raig a la
finestra,

a la comisura dels
meus llavis
un lleu
somriure, t’acull.

Les lleganyes
abandonen
els ulls,
intuïnt la llum.


Has pintat el matí
de
colors càlids,
asseguda davant teu,

he divagat en mots
per descriure’t,


t’he vist resseguir
la tinta de les
meves
paraules, acaronant
les
lletres,
has perfilat l’escriptura,

il.luminant els mots,
has deixat la càlidesa
de la teva
essència
en el paper.
 

Dies d’advent

Avidesa de silencis

en un mòn que brolla

paraules sense sentit.

Converses desnodrides

ressonen per arreu.

Del fred ressorgiran

hores esperançadores,

càlides…com les brases

de l’hivern.

La tendresa capturarà

els nostres dies d’advent,

i celebrarem plegats

dolces hores…món silent.