Llum de lluna


La nit es vesteix de poesia,

de llum sense reserva…
sento el ressò de les notes
musicals que acompassen 
el vers. 
S’enceta el debat entre
la nit
i la lluna,
es professen
en mirades
encissadores
que atenuen
la foscor.

La nit s’estremeix amb la lluna,
i s’adorm al bressol d’un somni
templat.

El buit

En la foscor de la nit, el buit. 
Arrecerada sota la capa densa 
del núvol gris, la lluna.
L’espurna de llum que atempera
les hores buides, i apaivaga els
silencis i
encèn els somnis.
Les parpelles cansades acluquen
els ulls i s’entreguen al món oníric…
La lluna dòcil, atenúa la foscor i
emplena el buit.

  

La llum de la nit

La quietud de la nit et bressola.
Blanca, rodona i plena de llum,
encens els pensaments terrenals
i els dessitjos més desconcertants.
Alguns et miren cercant respostes,
d’altres romanen en silenci,
contemplant amb temprança la teva
silueta, mentre tu vas vetllant els
somnis nocturs d’estiu.
La nit segueix bressolant el teu cos
fins aconseguir adormir-te…
i en arribar la matinada, disperses
la teva llum i et fons en la claror
del nou dia.

Desig de Lluna 2011

Desig de lluna, color marfil,
t’abraces a la foscor de la nit,
embastes la fibra de l’emoció,
ets anhel, ets el centre
d’atenció,
t’he desitjat com
l’amant desitja
la seva amada,
tot sabent d’ impossibles,
he
dibuixat escales per arribar
fins a tu.
La nit, capturadora d’anhels,
ha anat esborrant esgraons,
aplacant desitjos, aclucant els
ulls, fent-los dormir.
He cercat el creador de històries
silenciades, l’inconscient dels somnis
eteris,
li he demanat que atrapi de
nou
el meu desig, inconsistent,
però l’empeny de la matinada ha
desplaçat l’encanteri de la Lluna,
el color marfil,
fugint tota ella sadollada de l’amor
que li ha entregat la nit. 

Les bruixes 2011

Em fascinen les bruixes,

dones sàvies que habiten

els boscos,

allunyades del món banal,

elaboren pocions amb

herbes que aconsegueixen

en llocs recòndits de difícil

accés.

Coneixedores de símbols

i missatges que envia la

natura, alidades de la

Lluna.

Dones que van ser objecte

de persecució en l’època

medieval,  torturades i

aniquilades fins acabar

amb els seus dies, i tot

per proclamar un tipus

de vida que no convenia,

i resultava perillosa a

aquells que pretenien

tenir el control.

 

Lluna i Nit 1999

La platja solitària acull els meus peus,
vaig deixant les empremtes a la sorra,
l’ona d’escuma blanca esborra les petjades,
sense deixar rastre segueixo la llum de la
Lluna, inabastable,captivadora,
la seva màgia
fa que per un instant desitgi
ser d’ella,
la nit cautelosa observa el meu
desig,
no deixarà que m’hi apropi,
no la compartirà amb mi.
L’horitzó cavalca, s’apropa a la platja
i
s’endú la foscor,
ella s’adorm en braços del seu amant,
el meu desig ja no té cap sentit,
s’allunyen plegats, Lluna i nit.