R d'acció

Hi ha manca de reflexió i autocrítica dins de les Institucions gremials.

És important saber dir que no

Partidari d’ un periodisme militant i cívic, Joan Brunet i Mauri ha criticat el greu estat de la professió. En aquests moments, segons Brunet, “no s’expliquen les misèries de la societat on vivim”. Cal un periodisme compromès amb la realitat social i amb les persones.

Com a Ex President del Col·legi de Peridistes ( 2003-2005) denuncia la falta de reflexió respecte la professió periodística. La funció de les institucions gremials és la de fer autocrítica. Hi ha manca d’autoanàlisi, ja que no hi ha reunions on els periodistes exposin i discuteixin les visions que tenen sobre l’estat de la professió. Segons Brunet, el Col·legi s’ ha quedat obsolet. Per a rebatre la necessitat que existeix, cal crear un fort associacionisme, proposa Brunet. Les periodistes i els periodistes s’ haurien d’ unir i per a reciclar la professió.

Hi ha un greu problema professional, explica Mauri: El periodisme que té valor és el periodisme artesanal, el que es troba diariament amb la ciutadania i informa amb rigor i proximitat. El professor de la UPC aposta per la necessitat de potenciar els mitjans locals i comarcal, ja que el periodisme proper a la gent és més curós. Els mitjans públics haurien d’ésser els referents de la societat. Però el panorama mediàtic actual presenta una gran quantitat de mitjans públics, però absents de la qualitat que se’ls hauria de demanar. A la vegada, Mauri detecta un tancament del periodista respecte a la realitat que l’envolta, ja que viu tancat a la redacció. Hi ha una tendència a que l’expert es quedi davant l’ordinador en pro de que sigui el becari el que presenciï la realitat. Segons Brunet, l’experiència ha d’estar al carrer.

La inmediatesa i el bombardeig constant d’ impactes informatius multicanals ha fet que es deixi de banda la tasca essencial del periodisme. Mauri recomana “prendre temps per a la reflexió i per a les idees”, per a entendre el món i la societat. Contrari a l’opinió de que el twitter és periodisme, tampoc nega la seva possible utilitat. Però informar de fets puntuals i separats entre sí, no és periodisme. El periodisme són declaracións i opinions. Els periodistes s’ han de dedicar a explicar el que els twits no poden. S’ han d’explicar els ambients que envolten els fets perquè la gent s’hi pugui acostar més.

Un altre dels problemes de la professió són els EROS que pateixen les empreses de mitjans de comunicació. Malhauradament, els primers que pleguen no són els menys competents, si no aquells que no són tan fidels a l’empresa, ha declarat Joan Brunet i Mauri. S’entén que els no fidels a l’empresa són els que deuen sa fidelitat a la deontología professional. Per tant, els periodistes en perill són els professionals més militants i més civics, aquells que s’obliden dels interessos empresarials per a actuar d’acord amb interessos civics. S’ hauria de reivindicar la necessitat d’ una llibertat de premsa real.

El futur del periodisme rau en la funció que exerceixi. Ha d’haver algú per a explicar les coses. El periodisme tindrà futur mentre expliqui allò que la gent necessita. Per a això, és important saber dir que no. Afortunadament, l’evolució tecnològica permet crear comunitats i projectes comunitaris a la xarxa. “ Hi ha moltes vies de col·laboració”, diu Brunet. S’ha d’explicar allò important, moral i necessari. I en aquest sentit, es declara amic i partidari de l’estil de la Monica Terribes. És una periodista, que segons Brunet i Mauri, aconsegueix informació útil i veraç per a la ciutadania exitosament. Mauri opina que no és fàcil extraure bona informació de les entrevistes, però l’estil Terribes de preguntar i repreguntar ho aconsegueix . Sense deixar de banda l’educació i el respecte.