De la virtualitat al 3D (2)

He arribat a l’edifici de vilaweb una mica més enllà de les nou, carregat amb els patracols necessaris per poder instal·lar-hi les adaptacions. Una petita recepció em dóna la benvinguda i el senyor de darrere el taulell crida en Jaume, que ja m’espera.

 

La redacció de Vilaweb, molt lluminosa, es troba sota terra. Unes escales porten directament a una sala molt àmplia, molt acollidora, amb tot de taules llargues disposades en tres files. El primer que em sorprén en arribar-hi és que no hi ha un soroll excessiu: teclejos d’ordinador (els motors dels quals, per cert,són envejosament silenciosos), converses a mitja veu i la ràdio permanentment encesa: en Bassas, des de París, seguéis escalfant l’ambient de tota la població fins que arribi l’Hora.

En Jaume em presenta a tot l’equip i cadascú m’explica quina secció porta, o quina és la seva funció al diari. Malgrat haver trencat la pau que es respirava, tothom em saluda de bon rotllo i jo responc amb un somriure nervios… Així que aquests són els responsables d’una de les pagines més dinàmiques i visitades des de fa deu anys? Definitivament, són persones de debò i no virtuals, i a sobre no aparenten estar estressats i manifesten una cordialitat que em fa venir ganes d’apuntar-me a la UOC, estudiar periodisme… i demanar feina!

 

(continuarà)

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *