James Fitz-James Stuart, primer duc de Berwick, fill bastard del rei d’Anglaterra, va ser el comandant de les tropes borbòniques que va menar el setge de Barcelona el 1714. Tot pensant en les estranyes coincidències que de vegades es succeeixen aquests darrers temps, com per exemple, que Sanchez-Piñol sigui vetat per Cervantes (o és Sirvent, benvolgut Bilbeny?) a la ciutat d’Utrecht, on es van signar els tractats que van ser definitius per la pèrdua de llibertats del nostre poble, em pregunto què votaria el duc de Berwick el 9N, tres-cents anys després.
Tot i ser una petita boutade, es dóna la circumstància que un descendent directe del duc de Berwick tindrà la possibilitat –si ell vol- de votar el 9N, puix que resideix a l’Empordà. Jacobo (és a dir, James) Fitz-James, comte de Siruela i fill de la duquessa d’Alba (cal recordar que, per als nens holandesos, el duc d’Alba és el seu “home del sac”, amb que les àvies amenaçaven si no feien bondat), viu discretament i allunyat totalment de les cròniques, roses o grogues, a Vilaür. És un editor i escriptor culte i sensible. Els llibres que edita (primer, amb edicions Siruela, ara amb edicions Atalanta) són una autèntica delícia, pel contingut i per la forma.
Què farà el descendent de qui va entrar a Barcelona l’11 de Setembre de 1714? Es quedarà a casa? O haurà entès, després d’anys i panys de viure a l’Empordà, que val la pena Vèncer amb el Vot i no pas amb les armes, que Volem Viure en un país nou de trinca, senzillament perquè volem que es respecti la nostra manera de ser, the way we are, com diria el seu avantpassat, que ens va ser arrabassada fa 300 anys?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quina delícia, amb quin tacte suggereixes l’inevitable que s’acosta fins abraçar l’essència de l’article, i sense ni tant sols fregar-la !. De mà de la intuïció ens portes al centre,cap el moll de l’os. És com la brisa d’estiu.
Genial!! Molt bon article!! Am b 4 frases resumeixes la història de 300 anys i ho lligues amb l’actualitat catalana (i mundial) i la capacitat de les persones de ser prou inteligents i independents per a tenir critri propi, i decidir en funció de la realitat que ens envolta, encara que la decisió es contradigui amb els antecedents personals.
Brillant!
Periodisme del bo, brillant, que d’una anècdota en fa una categoria. Què pensaria i votaria el filòsof Voltaire,que es va sentir tan commogut pel cas dels catalans?
Encara que el duc de Berwick és conegut pels fets del 1714, cal no oblidar que cinc anys després, el 1719, fou el comandant de les tropes franceses mandatàries de la Quàdruple Aliança destinades a forçar Felip V a complir els tractats d’Utrecht i Rastatt. Berwick entrà en territori català amb el seu lloctinent, el mariscal Bonas. Un objectiu era enfortir la rebelió antifilipista d’en Carrasclet. Berwick i comte Stanhope arribaren a oferir el restabliment del règim constitucional de la corona catalanoaragonesa. Felip V aconseguí, però, d’imposar-se militarment i accedí a la pressions de la Quàdruple Aliança i destituí el cardenal Alberoni.
“Jacobo (és a dir, James)”
Dic jo que “James” és Jaume, no? “Jacobo” i Jaume són el mateix nom?
Sí, evidentment. Si poso que Jacobo és James, és només per resaltar la relació entre ambdós personatges. Una relació volguda específicament, atès que la seva mare era la que portava el cognom Fitz-James, i es va casar amb un senyor que es deia Martínez de Irujo. L’ordre habitual dels cognoms, doncs, del nostre veí empordanès, hauria de ser Martinez de Irujo i Fitz-James Stuart. Però l’editor ha triat el cognom de la seva mare com a primer (des del punt de vist feminista, em sembla molt bé, tot sigui dit)
És curiós, tanmateix, que sant Jaume tingui tantes accepcions diferents en la península ibèrica: Jaume, Santiago, Iago, Jacobo. No sé si algun lingüista-o algun historiador i teòleg- ens podria ajudar a descobrir el misteri…