Diuen, President, i ho publiquen tots els mitjans, que va proposar a Oriol Junqueras fer tres candidatures sota un mateix paraigua, com proposava ERC. Emperò, amb una condició: que “la seva”, “la del president”, seria l’única amb presència “transversal” per la presència de ”molts independents de prestigi, per visualitzar la unitat amb la societat
I si algú em demana: “En Muntaner, quin és l’exemple de la mata de jonc?”, jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l’arrencaran,
Al capvespre, del pati estant, observo com dos ocellets la fan petar. Per la seva piuladissa, i la seva tranquil·litat davant la meva presència, veig que no són pardals (els pardals s’amaguen entre la buguenvíl·lia i quan veuen algú al pati se’n van a tota pressa); potser són passerells. Un d’ells s’ha instal·lat
En el meu post anterior, ja assenyalava la possibilitat que una candidatura unitària no assolís la majoria absoluta necessària. No seré jo qui em cregui el que diuen les enquestes –principalment perquè la manera de formular les preguntes i la posterior “cuina” de les dades influeixen de manera bastant decisiva en els resultats que
Un any i mig. Mig país encara estem paint el que va dir el president Mas, dimarts passat. I se’ns fa difícil analitzar degudament el que ens està passant, que no és res més que la possibilitat que es faci realitat el que fa només cinc anys –si partim de la primera consulta popular
A les 7’30 decideixo que em poso l’anorac. Al pati de casa encara floreixen algunes roses, i la setmana passada l’ametller que va néixer d’una ametlla que vaig portar de Delfos es va despistar i l’hi van sortir tres flors, però el termòmetre marca 7 graus. M’he calçat unes vambes d’aquelles de “24 hores”, les
És evident que el 9N tots ens hem de conjurar per aconseguir que la votació sigui un èxit de participació. Però més enllà d’això; més enllà dels dubtes, però també dels ulls brillants que una gran majoria lluiran quan arribin al “punt de votació” –és a dir, les meses; anem plens d’eufemismes-, hem de
Davant la confusió creada per l’escenari unipersonal del Govern de CiU, presidit per Artur Mas, i la consegüent decepció i enfado de la gent, que pot sospitar d’estar davant una farsa preconcebuda, i podria plantejar-se no participar en aquesta nova modalitat de consulta, crec que es planteja la necessitat de redefinir una seqüència clara
La sortida, ahir a la nit, de la reunió, en principi secreta, del govern i els partits que recolzen la consulta pot tenir moltes lectures, però és evident que els mitjans de comunicació afins a l’unionisme dins del país van començar a vomitar les seves previsions, augurant que la reunió només havia servit per
Ho hem vist una dotzena de vegades en els telenotícies d’ahir. Per contrarestar la imatge potentíssima del pati de carruatges del palau de la Generalitat ple d’alcaldes brandant la seva vara que representa l’autoritat dipositada en ells pel poble que els ha votat, Rajoy escup un discurs en el qual, sense cap mena de recança,
Els pobres espanyols tenen mala sort amb els seus moments mediàtics: el mateix dia que Luís M. Linde, governador del Banc d’Espanya, deixava anar, novament, la seva particular visió sobre l’apocalypse now que ens caurà a sobre el dia que siguem independents, totes els mitjans de comunicació i xarxes socials catalanes ressaltaven el
Avui, dilluns, a les set de la tarda, en un acte retransmès en directe per la televisió pública, es presenta el “Llibre Blanc de la Transició Nacional”, on es recullen els 18 informes que, al llarg d’un any, ha anat elaborant el Consell Assessor per a la transició Nacional i que ja són públics,
El que em fa més mandra després del referèndum d’Escòcia és la possibilitat d’haver de suportar les tones de testosterona (Mas dixit) que ens cauran a sobre per part de les Espanyes. No he pogut evitar posar-me a riure, aquest matí, davant de l’habitual plasma de Rajoy, quan deia que amb la victòria del
James Fitz-James Stuart, primer duc de Berwick, fill bastard del rei d’Anglaterra, va ser el comandant de les tropes borbòniques que va menar el setge de Barcelona el 1714. Tot pensant en les estranyes coincidències que de vegades es succeeixen aquests darrers temps, com per exemple, que Sanchez-Piñol sigui vetat per Cervantes (o és
El calendari ja el sabem: aprovació de la llei de consultes, decret de convocatòria del referèndum, publicat tot a la vegada en el DOGC; immediatament, el Gobierno envia tot plegat al Tribunal Constitucional, la qual cosa significa que, de manera automàtica –aquesta és la prerrogativa del Gobierno- la llei i el decret queden suspeses.