Commonmisery

Soledat Balaguer

19 de setembre de 2014
0 comentaris

Nosaltres, a la nostra

 

El que em fa més mandra després del referèndum d’Escòcia és la possibilitat d’haver de suportar les tones de testosterona (Mas dixit) que ens cauran a sobre per part de les Espanyes.

No he pogut evitar posar-me a riure, aquest matí, davant de l’habitual plasma de Rajoy, quan deia que amb la victòria del No, els escocesos podrien continuar a la Unió Europea. Precisament, un dels arguments del Sí era que els escocesos volen continuar a la UE, mentre que el govern de Cameron proposa un referèndum per sortir-ne!.

Espanya s’assembla a la Gran Bretanya perquè els governs del Regne de Espanya (RE) i del Regne Unit de la Gran Bretanya (UK) coincideixen en el seu particular concepte de l’ètica, encara que difereixen totalment en la seva estètica.  L’absoluta falta d’ètica de la seva concepció ultraliberal i neocon ha propiciat, en ambdós casos, que centenars de milers de persones dels seus territoris visquin avui dia en nivells insofribles de pobresa, precarietat, falta de serveis socials bàsics i desesperança, mentre que els rics s’han fet més i més rics. Però l’estètica varia, i no només perquè el parlament de l’UK hagi canviat les normes i hagi acceptat la delegació de competències a Escòcia per poder celebrar un referèndum, mentre el parlament del RE hagi negat aquesta possibilitat, recollida, per cert, en la Constitució espanyola.

L’estètica varia perquè el 40% del PIB de l’UK es genera a la City, mentre que a Espanya es concentra al palco del Bernabeu. I perquè –és una anècdota, però molt més significativa i profunda del que pugui semblar a primera vista-  mentre al RE les ratlles de coca es paguen amb diner negre i s’esnifen amb un canutillo fet amb un bitllet de 500, a l’UK, els brokers demanen al sommelier del restaurant un vi francès que no és a la carta, i la factura, curosament plegada per ocultar una minúscula paperina,  reflecteix el preu d’aquest vi demanat i mai servit. Es paga amb Visa Or, i es dedueix dels impostos com a despesa de representació. Les neurones contra la testosterona, amb el mateix resultat èticament escandalós sobre la població. La maldat en estat pur, repugnant,  sibil·lina, contra la repugnant maldat en estat pur de la maté porque era mía.

Catalunya s’assembla a Escòcia perquè, fent servir les neurones, hem resolt votar, democràticament, responsablement, no només per poder decidir sobre les nostres vides, sinó perquè volem tenir l’oportunitat de marcar les nostres pròpies normes ètiques que passen, en primer lloc, per aconseguir que tots els nostres conciutadans puguin viure amb dignitat.

Avui, divendres 19 de setembre, el nostre Parlament aprova la llei de consultes, que ens permetrà votar amb la legalitat catalana, l’única que, a hores d’ara, definitivament, podem acceptar.

A partir de dilluns, centenars d’ajuntaments celebraran plens extraordinaris per donar suport a la votació del 9 de novembre.

Demà mateix, dissabte, a les 6 de la tarda, al teatre Josep Maria de Segarra de Santa Coloma de Gramenet –hi som tots convidats!- desenes d’associacions, plataformes, sindicats i partits polítics, agrupats a la Xarxa Referèndum 9N, faran públic el seu “Compromís de Gramenet” en aquest sentit.

Nosaltres, a la nostra!

Keep calm.

Let it be.

 

(Fonts: respecte a les dades, usos i costums de la City: Zero,zero,zero, de Roberto Saviano)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!