Commonmisery

Soledat Balaguer

6 de març de 2020
3 comentaris

Juan Carlos, el “traïdor a Franco”

 

Poca gent coneix la història però, després del judici del 23-F, la high society de Madrid feia peregrinacions a la presó per visitar y hacer un poco de compañia al pobre Armada. La frase és textual, se’m va quedar gravada per sempre més a la memòria i la va pronunciar una persona (que hi anava, a la presó) davant meu.

De Catalunya estant, poca gent parla del que va passar durant aquells anys de plom de la transició espanyola. La realitat és que molts espanyols de les elits fincades a Madrid sempre van considerar  Juan Carlos com un traïdor. Perquè quan el 1969 el dictador el va proclamar el seu hereu “a titulo de rey”, Juan Carlos va jurar els Principios del Movimiento. I amb la llei de la reforma política, segons aquesta gent, va trair el seu jurament. Han sobreviscut durant decennis, són el que s’anomena deep state i molts d’ells són republicans, en el sentit de considerar la monarquia com uns empestats. Un bon munt de republicans d’ultradreta. Existeixen, actuen, tenen poder i per fi han sortit a la llum, després de dècades sota les faldilles del PP. La tropa de base és a Vox. “Chusqueros”. Els de debò són sota el comanament d’Aznar, són grans funcionaris de tots els ministeris, ocupen el gran poder judicial i es reprodueixen a les grans empreses espanyoles.

El discurs de Felipe VI del 3 d’octubre anava dirigit amb ells, no a nosaltres. Hauríem de començar a tenir les coses clares, i saber de debò el pa que s’hi dona.

Les revelacions de la Tribune de Genève poden tenir unes conseqüències insospitades dins del panorama ibèric. Per als que no coneixen massa la premsa internacional haurem d’explicar que aquest diari és el més influent entre tots els rics d’aquest món que tenen un compte a Suïssa. Que són els rics més rics entre els rics.

Juan Carlos, en la seva condició de rei emèrit, ha passat a ser un simple aforat. Que vol dir que, per ser jutjat, ha d’obtenir el permís del Tribunal Suprem. I res més. Els professors de dret constitucional ja estan començant a analitzar si aquest aforament es refereix únicament als tribunals espanyols o abasta també els tribunals d’altres països. Perquè Madame Corinna ja ha anunciat que posarà una demanda als tribunals anglesos i ha agafat el mateix advocat que representa els interessos dels Estats Units en la demanda d’extradició de Julian Assange, és a dir el millor dels experts britànics, i casualment això es produeix just unes setmanes després de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea i, per tant, en un país que ja no està sotmès al sistema d’euroordres.

I, més enllà del jutge Marchena, aquí entra en joc l’IBEX35.

Els 100 milions de dòlars de comissió per l’AVE a la Meca tenen relació amb una sèrie d’empreses. La construcció es va adjudicar a Al Shoula Group,  constituït,  en un 88%, por empreses espanyoles (ADIF, Renfe Operadora, INECO, Talgo, Cobra, Consultrans, Copasa, Dimetronic, Inabensa (Abengoa), Imathia, Indra y OHL). Busquem alguns noms coneguts: Talgo,  fundada als anys 40 per Alejandro Goicoechea y José Luis Oriol Urigüen, pertany en gran part a la família Oriol. Cobra té com a principal accionista a Florentino Perez i  forma part del grup ACS. Els principals accionistes de ACS són la Família March, els “Albertos” (Alberto Alcocer y Alberto Cortina), i Miquel Fluxà Rosselló. Abengoa, fundada per Javier Benjumea, té com a president a Gonzalo Urquijo. Indra, que també té com a accionista la família March, està presidida per Fernando Abril-Martorell. OHL té com a accionista majoritari i president a Juan Miguel Villar Mir.

La flor i nata de l’Ibex35 i els grans noms de tota la vida, els que suren en totes les circumstàncies polítiques, els que, evidentment, no es jugaran els seus negocis per donar suport a un rei que, a més de ser traïdor a Franco, va ser un mal rei i un pitjor comissionista. Perquè cobrar 100 milions per un projecte amb un cost inicial de 6.000 milions està, francament, molt lluny del 3% nostrat.

Felipe VI té mala peça al teler. El Reino d’Espanya, també.

Com diuen els espanyols, a rio revuelto, ganancia de pescadores. Catalans, sortim a pescar d’una vegada.

 

Respon a JORDI TORRENT Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!