Commonmisery

Soledat Balaguer

8 de desembre de 2016
0 comentaris

Inditex, El Corte Inglés i les neurones atrofiades.

Inditex hauria eludit com a mínim 585 milions d’euros en impostos, i la notícia surt just en ple període de consumisme nadalenc, circumstància que agraïm els qui pensem que algunes coses no s’han de deixar passar impunement.

El propietari d’Inditex, Amancio Ortega, posseeix una fortuna de 69.860 milions d’euros i, segons el ranking de la revista Forbes d’aquest any, és l’home més ric del món.  Amb 70.000 milions d’euros a la butxaca, el senyor Ortega evita pagar 585 milions d’impostos, que pertanyen a l’erari públic és a dir, a tots nosaltres, en un moment on milions de persones del seu propi país (que no sé si és Galícia o Espanya, però tant se val) passen gana.

A veure, senyor Ortega, en quin moment de la seva vida se li han atrofiat les neurones?

Afegim la notícia, ràpidament silenciada aquí,  però publicada per la BBC fa nomes unes setmanes, segons la qual Inditex (i també Mango i altres empreses tèxtils), a través d’una empresa contractada a Turquia, hauria utilitzat nens sirians en la fabricació de la roba que ven arreu. Ràpidament van sortir a explicar que això havia passat en una empresa subcontractada per l’empresa que ells havien contractat i que no en sabien res. Amb una fortuna de 70.000 milions d’euros, no li sembla, senyor Ortega, que podria destinar uns quants d’aquests milions a contractar gent que vigilés què és el que passa amb la gent que vostè contracta? Seguim amb les neurones atrofiades? O potser creu, com el mafiós dels anys 30 Otto Berman, que això is nothing personal, it’s just business?

Passem a un altre gegant, com ara El Corte Inglés? Segons la seva web, l’any 2015 la xifra de negoci va ser de més de 15.000 milions, amb uns beneficis bruts de 912 milions;  però una informació publicada al maig de 2016 pel Financial Times explicava que des de feia, com a mínim, quatre anys, no pagava impostos, i que fins i tot, el 2015, li havien retornat 103 milions (va haver una “explicació” de la firma dient que aquest retorn d’impostos es devien a les pèrdues de Supercor i Hipercor).

Per si no ho sabien, El Corte Inglés va fer el seu primer gran negoci amb els emigrants a Alemanya, a partir d’un acord entre Franco i Hitler, que necessitava mà d’obra.  Alemanya exigia que cada emigrant portés a la maleta  quatre parells de mitjons, un parell de calçotets i samarretes, tres camises, dos parells de mocadors, dues tovalloles, un vestit, uns pantalons, un jersei de llana, un abric, un parell de botes, una bufanda, una gorra i els estris d’afaitar. El Corte Inglés va decidir posar a la venda tot el lot. La compra del lot va tenir molt d’èxit, ja que els emigrants s’estalviaven temps en la preparació de la bossa i s’asseguraven dur tot el necessari, ja que hi havia inspectors que s’ocupaven que es complís la norma i que cada espanyol sortís equipat com requeria.

La cosa ha continuat de manera diferent: El Corte Inglés guanya una munió de concursos per proveir d’uniformes  l’Exèrcit espanyol,  els carters i funcionaris de Correos, els treballadors del Museo del Prado, les Unidades de Intervención Policial, els empleats de la la Confederación Hidrográfica del Guadiana y de la del riu Ebre… L’any 2012 aquests contractes públics arribaven als 14 milions d’euros. A finals d’agost d’aquest any es va publicar un altre contracte: uniformes per a la Guardia Civil, per valor de gairebé 900.000 euros. Segons sembla, també proveeix d’uniformes altres exèrcits del món.

Al desembre de 2015 va arribar la cirereta del pastís. Es va publicar a bastament, en diaris diversos, però la font original prové de ABNA, una agència de notícies xiïta, amb seu a Teheran, i no tinc elements suficients per afirmar que és fiable.  Segons aquesta agència,  El Corte Inglés estaria sent investigat per serveis d’intel·ligència occidentals per proveir d’uniformes a Estat Islàmic. Repeteixo: encara que s’ha reproduït en altres mitjans, no hi ha manera de saber si la notícia és real i cal llegir-la amb pinces. La notícia va saltar tot just uns mesos després que un multimilionari de Qatar adquirís el 12’5% de les accions de El Corte Inglés. Un multimilionari que, per cert, sortia als Papers de Panamà.

Podria -recalco el condicional, atesa la incertesa sobre l’origen de la notícia- ser que alguns membres del consell d’administració de El Corte Inglés també tinguessin les neurones atrofiades? (Per cert, fa uns mesos, la policia espanyola va trobar 20.000 uniformes, camuflats en containers oficialment classificats com a roba de segona mà, a punt de ser embarcats als ports de València i Algeciras. Ep, no relaciono una cosa amb l’altra. Només assenyalo que la policia espanyola sap fer bona feina).

Com diu el meu estimat David Fernández, la pregunta ja no és si un altre món es possible, sinó, senzillament, com és possible aquest.

Bones compres de Nadal i Reis, estimats consumidors.

(Fonts: ABNA, BBC, Agència Catalana de Notícies, Directe.cat, El Confidencial, El Mundo, Financial Times, Público)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!