Commonmisery

Soledat Balaguer

5 de gener de 2018
2 comentaris

El Suprem, o la distopia de “Minority Report”

 

La lectura de la resolució del Tribunal Suprem sobre el vicepresident Junqueras ens posa davant una evidència: ha arribat la distopia que a principis de segle va dirigir Spielberg, Minority Report.

Els jutges donen per fet una sèrie d’actuacions –que no han estat jutjades i que, per tant, no s’ha demostrat que hagin existit- i, en conseqüència, ordenen presó preventivament, no fos cas que el vicepresident persistís en un “delicte” que encara no ha pogut ser declarat com a tal, perquè no s’ha demostrat la seva existència. És exactament això. Sembla que existeix una unitat de “PreCrim” que té la potestat de detenir uns culpables abans que puguin delinquir. Els tres jutges són els “precogs”, tres éssers psíquics les visions dels quals sobre els crims mai no han fallat.

En aquestes estem. Com que el Regne d’Espanya, òbviament, és una democràcia i, per tant, no pot actuar com fan els règims autoritaris o dictatorials, que aquests sí que, com és sabut, detenen a la gent per les seves idees i manipulen l’opinió pública i publicada, aquesta és l’única explicació possible al que està passant a Calalunya. No ens n’hem assabentat, però la justícia espanyola ha posat en marxa la unitat de PreCrim, per salvar-nos a tots dels dolents.

Entre altres arguments delirants, la resolució diu que a Espanya no hi ha presos polítics. Algú hauria d’explicar a la gent (per exemple, ho podria fer Amnistia Internacional, a veure si recupera una mica de la dignitat perduda en les darreres setmanes) que la definició de “pres polític” mai no ha estat acceptada per ningú –cap país reconeix tenir-ne i enlloc no hi ha una definició oficial del que és un pres polític. Amnistia ho tindria fàcil, només caldria que fes un copiar i pegar del que diu la vikipèdia sobre el tema. I que inclogués tots els “presos de consciència” catalans en el seu llistat perquè AI actua sempre quan aquests presos no han emprat la violència.

Ja de passada, algú hauria d’explicar als jutges “precogs” que quan una minoria no pot deixar de ser minoria perquè només representa un percentatge petit de la població, resulta impossible fer canviar una constitució que requereix 2/3 de consens. I alguna solució hi ha d’haver per legislar a favor de les minories, solució contemplada, evidentment, pels tractats internacionals subscrits pel Regne d’Espanya, i que formen part de la Constitució de manera explícita, circumnstància que els jutges “precogs” segurament ignoren.

I què podem fer nosaltres? Doncs desmuntar aquesta distopia que comença a ser real i començar a implementar la nostra petita utopia: una república on la gent pugui viure una realitat una mica –només una mica- més justa, més humana, més lliure.  S’han acabat els somriures. Totes i tots estem sota la mirada atenta dels tres “precogs”: sembla que la Guardia Incivil ha lliurat un informe que considera que les manifestacions de la Diada són delictes de rebel·lió.

Causa general. Minority report.

 

 

 

  1. És cert que la situació actual s’assembla cada cop més al món dibuixat fa més de 40 anys per George Orwell i el seu 1984: la nova llengua està a l’ordre del dia fins al punt que s’arriba a considerar el vicepresident Junqueras com un “terrorista pacífic” sotmès pel Ministeri de l’amor a una purificació d’un delicte pre-natal, és a dir un delicte que encara no ha nascut o no s’ha comés però que es dóna per fet en un futur predestinat; mentrestant el realisme ens diu que el convicte Urdangarin viu tranquil·lament al país considerat seu de les fortunes més amagades i obscures i es mou per tot arreu sense necessitat de donar explicacions ni ell ni la seva senyora. Qui havia dit un dia, amb un gran escàndol, que “la justicia española es un cachondeo”? Bon any republicà 2018.

  2. L’has encertat de ple, Soledat. La policia del pensament ens protegeix dels dolents que “pensen” fer-nos mal. I com que l’Oriol no canviarà de pensament, el tindran a la presó per sempre més. És el seu argument d’acció i reacció. Dius que comencem a desmuntar aquesta distopia que comença a ser real i comencem a implementar la nostra petita utopia: la república!

    Estem d’acord, però… jo no sé com fer-ho, de veritat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!