El presentador del programa no es va estar de dir: “El que els catalans no han aconseguit aquest any, nosaltres ho vam fer el 1581!” Dimecres, el programa Pronkstuk van Nederland, “El millor d’Holanda”, va proclamar que el més important de tot el patrimoni cultural neerlandès era el document denominat Plakkaat van Verlatinghe, el “decret d’abandó”, segons el qual els Països Baixos deixaven de reconèixer Felip II com el seu rei (curiosament, ho van fer en forma de república).
Els espectadors van votar entre els tres finalistes que havien estat triats com a patrimoni més important holandès, després d’una sèrie de votacions i d’eliminatòries a l’estil Operación Triunfo. El que es considera com a primera declaració –evidentment, unilateral- d’independència del món va guanyar a la porcellana de Delft i al diari d’Anna Frank, dues tries que diuen molt sobre què és important pels neerlandesos del 2018: una indústria artesanal que els ha donat prestigi mundial dins les arts decoratives, i un no gegantí al nazisme, en un país perillosament escorat en els darrers temps cap a la dreta xenòfoba. Però, per sobre de tot, va guanyar la llibertat, la dignitat, els ciutadans com a concepte antagònic dels súbdits, en forma d’un document fundacional.
El document es va inspirar en un altre, publicat un parell d’anys abans, Vindiciae contra tyrannos (Reivindicacions contra els tirans), que es subtitula “sobre el poder legítim del príncep sobre el poble i del poble sobre el príncep”. Com que molt segurament el rei Felipe (el d’ara, tots els reis que ens volen mal es diuen Felipe) no se l’ha llegit mai, si és que algú li ha explicat com va anar la primera destitució d’un sobirà amb l’argument que havia romput el contracte social, i que va tenir com a resultat que Espanya va perdre la primera colònia per intransigència, li faig un favor i li transcric un tros del document:
“Tothom sap que Déu posa el Príncep d’un País com a cap dels seus súbdits, per protegir-los i preservar-los contra la mala fortuna, el desordre i la violència, com un pastor preserva les seves ovelles; i que Déu no va pas crear els súbdits per al Príncep ni per ser-li submisos o servir-lo com esclaus i per obeir-lo en tot el que mana, sigui diví o no, sigui just o injust.
Si ans al contrari no fa això, i en lloc de protegir els seus súbdits, els oprimeix, els sobrecarrega de taxes, i els pren les seves antigues llibertats, privilegis i costums, i els mana i abusa com esclaus, no se l’ha de considerar com Príncep, sinó com un tirà. En aquest cas, amb dret i raó el poble pot almenys constatar que [el Príncep] l’ha abandonat i decidir que ja no el reconeix com a Príncep, especialment si el Parlament del país ho ha deliberat així. En aquest cas, pot cercar substituir-lo i triar-ne un altre per ser protegit sense abusos”.
Donec perficiam, fins aconseguir-ho, era el lema de les Reials Guàrdies Catalanes, en la seva lluita contra l’altre Felipe, el V, que va intentar anorrear el poble català.
En un dia en què el govern espanyol comença una altra batalla contra la democràcia, ultrapassant tot el que ens podíem imaginar fins ara, és bo recordar a Felipe VI que estem disposats a acabar de desmantellar l’imperi espanyol. En Flandes se ha puesto el sol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí. L’opinió pública europea és la nostra millor opció. Recuperar la fama, tan ben guanyada, que tenien abans. El que ells – sempre tan autocrítics – anomenaven la “leyenda negra”.