Ho han tornat a fer: ara li toca a la Meridiana, i estic d’acord que la contaminació a Barcelona és terrible i que cal fer alguna cosa; i que els veïns tenen dret a viure en un entorn més amable.
Però els invents del consistori barceloní –super-illes, diagonals i tutti quanti– posant la mirada en els cotxes (pobres conductors, els tracten com delinqüents) són l’expressió més absoluta de posar el carro dabant dels bous.
Perquè Barcelona és una ciutat on l’últim bus passa, més o menys, cap a les 10’30 de la nit, i fins al cap d’una hora no s’activa el nitbus; on el metro tanca a les 12, quan la majoria de cinemes encara no han acabat; no és possible agafar un aerobús si aconsegueixes recuperar les maletes més tard de les 12’30 de la nit; ni tampoc anar en bus a l’aeroport si el teu avió surt a les 6 del matí. Ni se t’acudeixi voler anar de Barcelona a Figueres, en tren, més tard de tres quarts de deu de la nit (tampoc podràs anar de Figueres a Barcelona més tard de tres quarts de nou, és clar). I que els hi expliquin, per exemple, als treballadors de les televisions nostrades si el trambaix els va bé per arribar a la feina. Són només uns petits exemples.
I ara passem als polígons industrials. Suposem que una persona treballa a una multinacional instal·lada en un polígon industrial de Martorell. Els treballadors dels diferents torns tenen autocars de l’empresa. Els que treballen a les oficines tenen horaris diferents. Cap autocar. Ni cap autocar des de l’estació de tren de Martorell al polígon industrial. Multipliqueu per tots els pobles de l’àrea metropolitana de Barcelona i tots els polígons industrials.
Multipliqueu, també, per les desenes de milers de fills de barcelonins que s’han hagut d’anar a viure a pobles i ciutats del voltant, sense cap servei de transport decent, senzillament perquè els preus dels habitatges barcelonins són absolutament inassolibles.
Sense entrar a discutir el funcionament de rodalies, expliqueu-me, també, quants pàrquings dissuasius (i gratuïts) hi ha a prop d’una estació de tren o una parada de bus. I quants autobusos surten des de les estacions de tren cap als pobles propers, amb horaris combinats amb els trens, és clar (el cas que m’afecta a mi és ben curiós: hi ha només quatre busos al dia, i surten de davant de l’estació exactament cinc minuts abans que arribi el tren de Barcelona. Al·lucinant).
Algú es pensa, a aquestes alçades de la pel·lícula, que la gent va en cotxe per Barcelona perquè vol? Que li agrada fer cada dia una hora de cua a les rondes? Sis-cent mil cotxes entren i surten cada dia de la ciutat. Som una societat masoquista?
I sí, senyores i senyors de l’ajuntament barceloní: Barcelona és irrespirable. Ho noto cada cop que surto a l’exterior a Passeig de Gràcia-Aragó –perquè, ja ho he dit, jo vaig a Barcelona en tren-. M’ofego. Però a veure si abans de posar rodes als carros pensen en posar al davant els bous que toquen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!