Ahir, 3 d’octubre, mentre la fiscalia superior de Catalunya demanava la inhabilitació de Mas, Ortega i Rigau per, segons aquesta fiscalia, ser responsables de posar unes urnes en una votació que no tenia cap conseqüència jurídica, Alemanya celebrava la seva festa nacional, el Dia de la Unitat Alemanya.
És oportú, doncs, recordar el preàmbul de la Constitució germànica, que diu textualment: “Conscient de la seva responsabilitat davant de Déu i l’home, inspirat per la determinació de promoure la pau mundial, com a soci igual en una Europa unida, el poble alemany, en l’exercici del seu poder constituent, ha adoptat aquesta Llei Bàsica. Per la seva lliure autodeterminació, els alemanys dels Länder de Baden-Wurtemberg, Baviera, Berlín, Brandenburg, Bremen, Hamburg, Hessen, Baixa Saxònia, Pomerania Occidental, Mecklenburg, Renània-Westfàlia Nord, Renània-Palatinat, Saarland, Saxònia, Saxònia-Anhalt, Schleswig-Holstein i Thuringia han aconseguit la unió i la llibertat d’Alemanya”.
El ministre d’exteriors espanyol, doncs, menteix deliberadament –no vull pensar que un ministre d’exteriors europeu desconegui les constitucions dels països de la UE- quan diu que el dret d’autodeterminació només és reconegut en la constitució d’Etiòpia. I com que a més ho diu amb un somriure sarcàstic, potser cal recordar que Etiòpia és un país de 90 milions d’habitants, i un dels 55 països fundadors de les Nacions Unides (Espanya n’és membre només des del 1955), una organització on regna una regla bàsica: un país, un vot, tanto monta , monta tanto. Etiòpia, per cert, va ser l’únic país africà que va conservar la seva independència després de la Conferència de Berlin, a finals del segle XIX, on els poders europeus es van repartir el continent africà a cop de llapis en un mapa. Etiòpia era un reialme independent des de sempre –com que el senyor Margallo segurament deu ser cristià, li diré que el citen als Fets dels Apòstols- i era tan estable i segur que, l’any 615, Mahoma hi va enviar un grup de musulmans perseguits, perquè allà hi regnava un “pietós rei cristià” que els oferiria refugi. Això és una nació antiga, senyor Margallo, i amb bones maneres. I sí, és cert, la constitució federal etíop reconeix el dret a l’autodeterminació de les seves 39 nacions. La falta de respecte de Garcia Margallo envers un país que és membre reconegut de la comunitat internacional és només una mostra més de la indigència moral dels actuals governants espanyols.
Es oportú recordar la festa alemanya del 3 d’octubre perquè, després d’una sèrie d’acords, cimeres i el reconeixement de la frontera germano-polonesa a la línia Oder-Neisse, els governs dels Estats Units, el Regne Unit, França i la Unió Soviètica van signar el “Tractat Dos més Quatre” que va dictaminar a favor de la reunificació i va convalidar el Tractat d’Unificació, instrument legal que va autoritzar l’adhesió de la RDA a la RFA, segons la Llei Fonamental d’Alemanya del 3 d’octubre de 1990. Amb la signatura del tractat, no només es van canviar els límits fronterers entre dos països (Polònia i Alemanya) sinó que 23 milions d’alemanys de l’antiga RDA es van convertir, de la nit al dia, en ciutadans europeus. Ningú no va piular, ningú va deixar “vagarejar per l’espai sideral” 23 milions de persones. La Comunitat Europea, doncs, és capaç de modificar límits territorials i assimilar com a europeus de ple dret uns ciutadans que abans no ho eren, quan els estats que composen la Unió hi estan d’acord. Com també, si es posen d’acord, canviaran els límits geogràfics d’Espanya (sense exigir-li que demani, de nou, el seu ingrés a la Unió) i encabiran sense problemes uns ciutadans, els catalans, que ja tenim la ciutadania europea en tant que membres, ara per ara, del Regne d’Espanya.
El 3 d’octubre, dia que la fiscalia encalça tres persones com a responsables de posar unes urnes, Alemanya ens recorda que, si volem continuar sent europeus, serà possible ser-lo sense problemes. És important, doncs, aquesta perspectiva catalana de com funcionen els interessos i les relacions de la comunitat internacional.
I, per cert, senyor Mas, li agraeixo que digui que vostè és l’únic responsable dels fets del 9N2014, però no li accepto l’argument. Com a ciutadana detentora dels Drets Civils consagrats per la Declaració de Drets Humans, que garanteixen la meva llibertat de no ser discriminada per les meves idees polítiques, em declaro, davant la fiscalia de Catalunya, responsable única d’haver presidit una mesa electoral aquell dia.
-P.S. He transcrit el preàmbul de la Constitució Alemanya a partir de la traducció a l’anglès del portal Constituteproject.org, que publica, i manté actualitzades, totes les constitucions del món traduïdes a l’anglès..
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
https://independeciacatalunya.wordpress.com/
Dicen las lenguas viperinas que que el anuncio
de Puigdemont de pedir un referendum consensuado
es sólo una estrategia para justificar la vía unilateral.
Y es que hay muchos mal-intencionados.