Commonmisery

La reunió anual del Comitè de Drets Humans de l’ONU i el festival de cinema de Drets Humans que es celebren aquests dies a Genève donen a la República Catalana l’altaveu més important mai obtingut davant la comunitat internacional.

Dues sessions de la reunió del comitè es dedicaran a Catalunya i la projecció d’un documental produït per Capa i ARTE, “Catalogne, l’Espagne au bord de la crise de nerfs” amb participació  en el col·loqui del president Puigdemont, dins del festival de cinema –totes les entrades venudes- seran d’una importància que cal aprofitar bé.

I és el moment de recordar als catalans que hi participaran quin ha de ser el “mantra” de les seves intervencions: Els catalans som només el 15% de la població de l’estat espanyol, i tenim una representació al congrés de només 47 diputats, d’un total de 350. És impossible, doncs, aconseguir canviar les lleis que ens impedeixen exercir els nostres drets. Aquest ha de ser l’argument principal. L’únic argument que entendrà la comunitat internacional. Fa feredat comprovar com els nostres polítics no l’utilitzen gairebé mai i es perden en tota una sèrie de consideracions, molt respectables i molt certes, però que poden ser discutides per molts. Però el fet de ser una minoria dins d’un estat és a la base de la protecció i salvaguarda de tots els tractats i convencions internacionals, que han estat ratificats pel Regne d’Espanya i incorporats a la seva Constitució de manera explícita.

La comunitat internacional considera que el Regne d’Espanya és una democràcia, que existeix separació de poders i que si es volen canviar les lleis s’ha de fer des del parlament, no de manera unilateral. El Regne d’Espanya sap molt bé com vendre això que està de moda: la post veritat (que aquí, entre nosaltres, no és més que la posada en pràctica de la frase de Goebbels: “Una mentida repetida mil vegades es transforma en una veritat”).

Demano als nostres representants que s’apuntin en un full dinA4 la frase “només som un 15% de la població”, que el posin a la taula davant seu, i que l’utilitzin cada tres minuts, cada cop que argumentin sobre el que sigui, cada cop que expliquin els abusos, les vulneracions dels nostres drets i llibertats, de cadascun dels nostres drets, de cadascuna de les nostres llibertats. Primer de tot, “només som un 15% de la població”.

I, ja posats a demanar, que els nostres representants saltin a la jugular, de manera immediata, cada cop que algú digui la paraula “nacionalisme” o “nacionalista”. Nosaltres no som nacionalistes. El que passa és que no som espanyols, ni grecs, ni finlandesos. Senzillament, som catalans.

I quan els haureu guanyat, tingueu ben present no aturar-vos.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!