Commonmisery

Soledat Balaguer

20 de setembre de 2017
6 comentaris

Vosaltres que podeu, manifesteu-vos

 

Perquè, aquesta vegada, jo no puc ser-hi. El 18 de juliol, el meu cor va perpetrar un cop d’estat: em trobava fatal i vaig anar al meu CAP.  Dues hores després, ja m’havien col·locat un stent al Trueta: una artèria bloquejada al 95%. Vaig fer un infart. Homenatge particular a la nostra sanitat pública, em van salvar la vida.

Per primer cop des del 1976 a Sant Boi, no vaig poder anar a la Diada (sí, jo hi anava cada any al monument a Casanova, quan no hi anava gairebé ningú).

Tampoc no m’atreveixo a baixar a Barcelona (la meva filla petita em diu per WhatsApp: “tu, mami, queda’t trankila a casa. No fotem, ja hi ha moltíssima gent fent el q tu has fet tota la vida”. No m’atreveixo perquè em canso i tinc vertigen (podria ser síndrome de Meniere), vaig plena de pastilles, i demà a les 9 he d’anar a l’hospital de Figueres a la revisió del cardiòleg. “Tú, fes la revolució des del sofà” em diu la meva amiga Dolors. Però no és fàcil, i a sobre, amb el mono de no fumar, em passo el dia amb xupaxups, Cruyff style.

Vaig ser presidenta de mesa el 9N. Ara només puc ser espectadora, ni vaig anar ahir a la nit a l’enganxada de cartells de l’ANC del poble,  al vespre ja no puc amb mi mateixa; només puc actuar des del mòbil, des del pc.

I per això us demano, gent, aneu per mi, també. Crideu per mi, canteu per mi, resistiu, resistiu, resistiu.

Votarem. Guanyarem la Llibertat. I després, haurem de treballar per conquerir la Igualtat i la Fraternitat. Deu dies més. Guanya qui aguanta un minut més que l’altre. Ho farem, ho podrem fer.

P.S. Espero sincerament que no s’aprofitin aquests dies, a la resta d’Espanya, per cometre atemptats terroristes. Deixar la resta de l’Estat sense protecció policial, en un nivell d’alerta de 4 sobre 5, és la màxima irresponsabilitat d’un govern enfollit.

 

 

  1. He compartit al Facebook el teu text al boc perquè tot i que jo la salut encara em manté dempeus, la circumstància d’estar des de gairebé 40 anys segrestada emocionalment en territori de ses illes, fa que les teves vivències d’aquest llarg procés d’independència de Catalunya, d’alguna manera s’assemblin a les que jo experimento.
    La necessitat de sortir d’aquest encara “paradís” per fer un tom peninsular de tant en tant, des de fa 10 anys que no em passa pel cap per què quan ho feia, sempre va passar-me el mateix que deia el poetàs de s’illa Ponç Pons en algun lloc, que, abans de sortir de Menorca ja notava l’enyor per tornar.
    Salut!, i visca Catalunya Lliure!!

  2. querida nueva amiga de mi infancia, mis mejores votos para ti, guerreira de la vida y la cultura!
    que puedas estar mejor a cada minuto
    mi mayor abrazo

  3. Ànims Soledat! Veig que, com aquest post no te l’han publicat a cap mitjà massiu, doncs no t’arriben pas gaires comentaris… Ells s’ho perden. Millorat i tranquila, aquest era el meu primer any a la diada, he cobert el teu lloc 😉 I seguim lluitant! :*

  4. Sole,

    Com pots intuir entenc completament el teu crit; aquests dies he estat tant al peu del canó, com tu reclames i no pots fer, que no he tingut ni temps de dir-te com d’acord estic amb tu i amb la teva filla i com penso en tu; jo també vaig força empastillada i tinc problemes d’equilibri, ara bastant controlats, i sé que no puc fer tot el que voldria i, per tant, selecciono les meves activitats; l’última visita al cardiòleg em va deixar molt contenta perquè em va treure el sintrom i estava molt satisfet. Demà tinc una altra visita a la cardiòloga del meu Cap: entre una cosa i l’altra ja són dos vots més i vaig sumant… ja, ja.
    L’altre dia vaig anar a Tàrrega amb en Nuet i va anar molt i molt bé i demà passat aniré a Sant Quirze del Vallès. Aquest país és més increïble del que fins i tot jo suposava. i l’11 de setembre al Fossar vaig explicar les meves vivències del lloc i del moment.
    Cuida’t molt i una enorme abraçada
    PD Vull una cabina per mi sola al Piuet des d’on es vegi el port de Barcelona!!

    1. Gràcies, estimadíssima Blanca, amiga i companya de tantes batalles compartides. Encara no tinc tants ànims com tú, però abans d’ahir a mitjanit vam sortir tota la colla del poble a fer una embustiada, ens van avisar a quarts de dotze que acabavem d’aconseguir uns centenars de díptics… Quan passi aquest tsunami, haurem de posar-nos d’acord les “noies” i celebrar la victòria amb unes quantes cervesetes. I un bon cava, per celebrar la Llibertat i preparr-nos per aconseguir la Igualtat i la Fraternitat. Ai, Blanca, que encara no ens podrem jubilar, queda tanta feina per fer!!!

    2. Gràcies, estimadíssima Blanca, amiga i companya de tantes batalles compartides. Encara no tinc tants ànims com tú, però abans d’ahir a mitjanit vam sortir tota la colla del poble a fer una embustiada, ens van avisar a quarts de dotze que acabavem d’aconseguir uns centenars de díptics… Quan passi aquest tsunami, haurem de posar-nos d’acord les “noies” i celebrar la victòria amb unes quantes cervesetes. I un bon cava, per celebrar la Llibertat i preparar-nos per aconseguir la Igualtat i la Fraternitat. Ai, Blanca, que encara no ens podrem jubilar, queda tanta feina per fer!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!