Commonmisery

Soledat Balaguer

31 de gener de 2017
1 comentari

UNICEF i el malson dels 3.000 milions

 

UNICEF ha llençat avui una crida a la comunitat internacional. Un de cada quatre nens del món, uns 535 milions, viuen en països afectats per situacions d’emergència.

“Ells son sempre els més vulnerables davant una crisi humanitària, els primers que pateixen per falta d’aigua, aliments, per no poder anar a escola o per la pèrdua de familiars i amics” diu la crida.  En el seu informe per al 2017 demana aconseguir fons per a un total de 81 milions de persones, del quals 48 milions de nens, que viuen en 48 països en situacions d’emergència: Síria, Nigèria i la conca del llac Txad, Iraq, Sudan del Sud i Iemen són algunes de les zones citades. I posa una xifra: 3.000 milions. Quatre d’aquests països formen part del “llistat de Trump”.

No sóc optimista sobre el que farà la comunitat internacional davant la crida de UNICEF. Fa poc més d’un any, una crida d’ACNUR, una altra de les agències de l’ONU, demanant ajuda urgent per alimentar el milió de sudanesos que malvivien en un campament de Kenya, no va tenir ressò i l’organisme va haver de reduir el seu ajut al camp en un 50%.

En aquests dies convulsos on, com diu un amic meu, correm el risc que la democràcia desaparegui per donar pas a la demo-crazy, la xifra dels 3.000 milions torna a aflorar com un malson. Perquè, el 18 de març del 2016, la Unió Europea va tancar un acord amb Turquia, segons el qual la UE pagaria 3.000 milions a canvi que els turcs acollissin 72.000 refugiats. I perquè, els mateixos dies, es va saber que Aràbia Saudita pagaria 3.000 milions a DynCorp, l’exèrcit privat de Cerberus Investments (que té com a figura més representativa l’ex-vicepresident americà Dan Qayle, i com a representant a Espanya el fill d’Aznar) per anar a combatre al Iemen contra els hutíes.

No hi ha problemes per pagar 3.000 milions a un exèrcit de mercenaris, ni  3.000 milions per refusar acollir una mínima part dels que busquen refugi. Però serà difícil aconseguir que 535 milions de nens deixin de morir.

 

  1. L’home és un llop per l’home ( pobre llop).Es la guerra de classes.És el capitalisme.És la globalització. És l’imperialisme.
    Encara no som homes,diria en resum,el mestre Edual Carbonell.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!